pep rossello

Són dues cites a parer meu molt diferentes, per molt que tenguin el llibre com a protagonista; la Fira, de cada any més, fa massa concessions a la comercialitat, està massa pendent dels best-sellers, a més de repetir-se els títols  gairebé tots els estands.

La Setmana, en canvi, esdevé un immens catàleg, milers de títols on les novetats conviuen amb els fons de les llibreries i permet anar més enllà de la immediatesa editorial. Allà hi trobes aquell llibre que, en el seu dia, et va passar per malla; aquella novel·la que tant t'agradava i has perdut, o l'has deixada a algú, que és l'altra manera de perdre-la; aquell títol que mai no cercaràs a una llibreria però que ara, quan te'l posen davent, t'adones que pot ser interessant...

  Aquesta que jo en diria raó objectiva, es complementa amb una del tot subjectiva. I és que la Setmana esdevé un oasi -o un gulag, triau- on es fa omnipresenta la llengua catalana. No només pels llibres, no, també pel plaer de sentir parlar només la llengua pròpia. És quelcom tan poc habitual, malaurdament, pels nostres carrers -parlo de Palma-, que aquestes passejades per La Misericòrdia són com a una injecció en vena de mots nostres.

Cada any em faig el ferm propòsit d'anar només a passejar i surt de ca nostra amb només menuts al butxacó. Tanmateix, cada any en surt amb una bossa plena de llibres i la tarja de crèdit un poc més buida. Enguany només me n'ha duit cinc llibres: dues novel·les novetats, dos llibres de cuina editats ja fa uns anys, i un tercer text gastronòmic de fa només uns mesos.

  Una de les novel·les m'arriba molt ben recomanada: El llibre de les revelacions, de Pere Joan Martorell. L'altra és tan recent, va guanyar el Premi Mercè Rodoreda fa just un mes, que no sé de ningú que ja l'hagi llegida, però jo en tinc prou amb la referència que em suposa el propi autor: Guillem Frontera; el títol, La mort i la pluja.

Dels llibres de cuina, el més recent és l'edició que Miquel Font feu, va devers un any, d'un clàssic gairebé desconegut: Cuina Popular de Mallorca (Sóller, 1931). Va sortir amb un pròleg del mestre cuiner Antoni Pinya, i un breu estudi introductori de Miquel S. Font Poquet. Curiós i recomable. El segon títol és una edició més llunyana, del 2000, però l'autora ens és més propera que els cuiners sollerics: Toby Molenaar és una periodista, fotògrafa i directora de cinema holandesa, que l'any 1961 va viatjar a Deià, a veure un amic, i ja no se'n tornà. Des d'aleshores, es va amarar de mallorquinitat i, sobretot, de les flaires, els gustos i les textures de la cuina del lloc: això és el que recollir en el volum Sa cuina. Cuina tradicional mallorquina, editat per Zendrera Zariquiey amb un pròleg de Valentí Puig.

  La meva darrera adquisició és el darrer llibre que ha publicat l'estima col·lega Andreu Manresa. Excel·lent periodista, és també un entusiasta de la cuina: no ho sé directamente però me l'imagin bon cuiner i, en canvi, sóc testimoni que és un bon gormand. I sap bolcar tots aquests coneixements de sensacions en belles paraules, i planeres: això és Invitació a la felicitat, un conjunt d'articles sobre plats, productes, costums... L'edició, d'Hiperdimensional, duu fotografies del company Tolo Ramon, i es completa amb la complicitar d'altres dos felanitxers com l'autor: el Miquel Barceló historiador, en Pereió, signa el pròleg; el Miquel Barceló artista, en Cordella, ha pintat la il·lustració de la portada.

(Continuarà...)