El quadern d'en Pep-Joan Rosselló

He anat, idò, fins al passeig Sagrera i, voltant pel carrer de la Llonja de Mar, he arribat a la plaça, presidida pel Consolat de la Mar, seu de la presidència del Govern. Hi havia prou gent passejant, la qual cosa m'ha semblat lògic, un diumenge a migdia i amb un temps més que primaveral. He pensat per un moment quantes d'aqueixes persones sabien què es celebrava ahir, dia 1 de març; si sabien que enguany, a més a més ha fet 25 anys que fou aprovat l'Estatut d'Autonomia. I si no, què? Ells venien a passejar, a comprar no sabien molt bé el què i, com jo mateix, afer un mos.

  A una de les paradetes m'he comprat dues llesques de pa amb sobrassada: dos euros i mig; ja podia ser bona. He comprat mig camaiot i mitja veria negra al trast de Ca'n Matarino, que té la botiga oberta al popular carrer Sa Lluna, de Sóller, i la fàbrica a la carretera de Biniaraix.

  La mostra és, en conjunt, ben curiosa. S'hi venen mels de diferentes qualitats, sals barrejades amb herbes de tota mena, formatge i herbes eivissenques, artesania del fang, del vidre, mestres cordadors, ganiveters... Quan ja sortia de la plaça, precisament, m'he aturat a l'estand de la ganiveteria Ordinas, de Llucmajor -tenen botiga, que també és ferreteria, al carrer d'Es Vall i a la ronda de Ponent. Me n'he duit dos ganivets artesanals, a més d'una navalla.

  A l'altra banda del passeig, a l'esplanada del moll vell, hi havia una altra concentració d'estands, ben diferenta. No en senties ni una paraula, de català, a la trobada de Casas Regionales, com no fos a la Catalana. Fulletos turístics, degustacions de productes de les terres, i sobretot gent fent cua amb plats de plàstic a la mà. No he volgut saber si era de franc i, com m'imagino, cobraven el tast a preu de canari jove. Me n'he tornat cap a casa, delerós de tastar el camaiot.