Administrar

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net

Ja enfilam Pasqua

peprossello | 20 Març, 2008 22:13

Ja em tombat l'equador de la Setmana Santa. Pels carrers de Palma, ara mateix, està desfilant el Sant Crist de la Sang, que presideix la processó més esperada, més popular i, sobretot, més llarga. És una processó llarguíssima, fins al punt que és ben freqüent que quan les primeres confraries arriban a la plaça de l'Hospital per posar-se ja a cobro, algunes altres encara davallen la costa de la Sang, començant la desfilada.

Enguany, el calendari litúrgic i l'astronomia s'han creuat d'una manera poc freqüent i, per això mateix, han donat peu a circumstàncies i imatges poc habituals. No és sovint -ans el contrari- que la festa de Sant Josep coincideixi amb un Dimecres Sant; això aquí, a Mallorca pot suscitar una simple curiositat però a València podria suposar tot un daltbaix sinó fos que els valencians han saben treure l'entrallat de la barreja. En qualsevol cas, llegia avui mateix al blog d'Enric Marco, Pols d'estels, que la singularitat astronòmica "ens deixarà inesborrables imatges per al record, com l'episodi de tenir desplegat damunt del llit la roba de faller/a junt a la de confrare".

A cavall entre el dimecres i el dijous, la litúrgia cristiana recorda, entre d'altes escenes evangèliques, la traició de Judes, el Darrer Sopar -traduït en molts casos en una missa específica- o el rentament dels peus, que també sol escenificar-se en alguns indrets.

Ja he comentat alguna vegada que la gastronomia de la Setmana Santa no es massa diferenta a la comuna a tota la Quaresma; si més no, fins que arriba el Diumenge de Pasqua, amb els seus frits matiners i els rostits de be. Tanmateix, he trobat un menú d'Antònia Serrano, na Tonina de Valldemossa, que el presenta com a específic de Divendres Sant: poc suquet de rajada, panades de peix i robiols.

El que Tonina anomena poc suquet de rajada, que ella mateixa reconeix com a un plat mallorquí poc conegut, "fill tal vegada del suquet català", s'elabora amb peix de bastina: mussola, gat o rajada preferentment. La recepta no és gaire complicada:

Dins una greixonera amb un raig d'oli d'oliva, posau-hi una ceba tallarda llarga i tres alls esclafats; quan s'haura daurat, afegiu dues tomàtigues de ramallet pelades i tallades, una cullaradeta de pebre bord i sal al vostre gust. En haver-se sofregit una mica, possau-hi dues patates pelades i tallades a cantonets; cobriu-ho tot d'aigua. Ha de coure quinze minuts. Mentre tant, netejau i feis trossos el peix, afegiu-lo a la greixonera fins que torni a bullir durant altres cinc minuts. Un moment abans d'apagar el foc, tirau a la greixonera una picada de tres alls, julivert, senyorida i moraduix.

Aquest plant principal, Tonina l'acompanya amb unes panades, de peix perquè encara és abstiència, i uns robiols que poden anar farcits de cabell d'angel, de brossat i d'altres confitures. Bon profit!


Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS