pep rossello

Ouessant és una illa francesa, situada a vint quilòmetres a l'oest de la

costa de Bretaña; té una superfície de 15,58 quilòmetres quadrats, que

s'estenen per vuit quilómetres de llargària i només quatre d'amplària. A

l'illa, que en bretó rep el nom d'Eusa, hi viuen tot just un milenar de

persones, administrativament depenents del departament de Finisterre tot i

que amb algunes particularitats, com és el fet que gairebé no paguen

impostos. Històricament, els homes d'Ouessant han fet vida a la mar, fins

el punt que aquella terra ha estat coneguda com a l'illa de les dones.

 Suposo que ningú no es soprendrà si dic que mai no havia sentit parlar

d'Ouessant fins ara. Aquests dies he sabut, emperò, que l'editorial

Fédérop, que va publicar l'any passant la novel·la 36, rue de

l'Argenteria, versió francesa de l'original de l'escriptor solleric

Antoni Serra, ha presentat la candidatura d'aquesta edició al Prix du

Livre Insulaire, que es donarà a conéixer en el decurs de la desena

edició del Salon International du Livre Insulaire. Aquesta trobada

d'escriptos, editors i llibreters té lloc, des de 1999, a l'illa

d'Ouessant.

 

El curiós concepte de livre insulaire  -no acostumen a parlar de literatura

insular, sinó més aviat de llibre- defineix en si mateix l'essència del projecte: és

el llibre escrit per un illenc (que tant pot ser l'irlandès Jonathan Swift

com la grega Safo, la de l'illa de Lesbos), o per un continental captivat per

les illes, siguin reals o imaginàries, i així es poden incloure, per

exemple, Daniel Defoe o Robert L. Stevenson.

       El Salon International du Livre Insulaire va néixer l'any 1999;

simultàniament, s'instituïa el premi i es constituïa l'associació CALI

(Cultura, Arts et Lettres des Îles). Des d'aleshores, cada estiu, s'han

convocat el saló i els premis; aiximateix, CALI ha posat en marxa una

biblioteca insular virtual.

       El Prix du Livre Insulaire contempla diverses categories, des de la

poesia a la literatura infantil, passant per les obres científiques.

Cadascuna d'elles està dotada actualment amb un premi de vuit-cents

euros. A més a més, hi ha un gran premi, que suposa una dotació de mil

cinc-cents euros: el Grand Prix des Îles du Ponant.

 

Una trobada literària d'aquestes característiques no podia deixar de banda

les illes mediterrànies i, entre d'elles, les Balears. La prova més

immediata és l'actual candidatura de Carrer de l'argenteria, 36 (Pòrtic,

1988), de Serra; però no és l'única ni tan sols la primera.

       Així, repassant la selecció biliogràfica de 2007-2008, hi trobam també La

vie, si obscure, versió francesa de la novel·la de Gabriel Janer Manila

La vida, tan obscura (Columna, 1996).

       Si anam cap enrere, ens trobarem títols i autors ben diferents: des de

Cristóbal Serra (Pendule et autres écrits) fins a La mer de Blai Bonet,

passant per Robert Graves, Marià Villangómez o un clàssic Villalonga (Un

été a Majorque, Éd. Verdier, 1989).

       Figura omnipresent, agradi o no, en parlar d'escriptors catalans de

Mallorca, Baltasar Porcel figura entre els més traduïts, des dels Defunts

sous les amandiers en fleurs (Fédérop, 1988) fins a la més recent Olympia

à Majorque (Actes sud, 2007); amb una especial referència -una mica de

xovinisme- a L'emperador o L'ull del vent, traduït com a un molt explícit

Cabrera, ou l'empereur des morts.

       Una darrera i especial referència. L'únic escriptor de les Balears que

figura a la relació de guardonats és Miquel Àngel Riera: L'Île Flaubert

fou considerada, a l'edició de 2003, mereixedora del Grand Prix des Îles

du Ponant.

 

(Publicat a DdM. Mecanoscrit, 23 de març de 2008. Diumenge de Pasqua)