pep rossello

Em va passar aquesta setmana amb el traspàs de Josep Benet i Morell; també, recentment, amb el de Josep Palau i Fabre. Algú s´imagina que els nostres diaris haguessin despatxat la notícia de la mort de Francisco Umbral -el nom m´ha vingut al cap per casualitat, potser per proximitat temporal, podrien ser molts d´altres- amb menys de mitja página. És el que feren amb Josep Benet; amb Palau i Fabre no s´estiraren molt més.
El problema de tot plegat és que, per molt que alguns ens encaparrotam en parlar i defensar una cultura nacional, la cultura va pel seu vent i discorre pels camins del més carrincló provincianisme, ja em perdonareu la reiteració.

Aquest provincianisme cultural nostre es manifesta en relació a qualsevol punt de referència. Si donam per bona una adscripció cultural espanyol, qualsevol moviment que es produeix a Madrid ens sembla un terratremol quan ens arriba l´ona expansiva. Caldria que començàssim a creure´ns que no tot el que passa a la capital mesetària ens afecta; per això es necessari que no perdem els papers per la programació teatral de Madrid, pel que passa a museus que en diuen "pinacoteca nacional" però només són madrilenys...

Hauríem d´aprendre en canvi a girar els ulls cap a les terres catalanes de més enllà de la mar, que ben bé podrien ser el referent cultural. Fixau-vos que no he dit Barcelona, perquè si senzillament canviam Madrid per Barcelona no ens n´haurem sortit tanmateix. Que ens quedi prou clar que BCN pot arribar ser tan provinciana com qualsevol altre ciutat del nostre país; i en fa mèrits, sobretot, menystenint la producció cultural de per tot arreu que no siguin les Rambles, o creient-se que això que ells parlen -que no té entitat ni tan sols de dialecte- és un model de llengua estandart: que comencin a respectar el valuós cabal lexicogràfic que perviu a terres illenques, a les comarques catalanes i valencianes, i després ja en parlarem.

Tornem, emperò, al principi. No és acceptable, a parer meu, que la notícia de la mort de Palau i Fabre o de Benet mereixin als diaris illencs un tractament semblant al que llegim a, per exemple, La Verdad de Murcia, El Ideal de Granada o El Heraldo de Aragón. Una curiositat, mirant les edicions digitals de diferents diaris, per veure´n el seguiment de Josep Benet: vaig trobar una informació que duplicava i de llarg el que vaig poder llegit a ca nostra; era del Diario Dominicano, una publicació com us podeu imaginar editada a Santo Domingo. Potser els va copsar més que a nosaltres el detall, si més no, que el nostre escriptor, assagista i polític fos, quan l´any 1977 es va presentar a les eleccions amb Entesa dels Catalans, el senador més votat a tot l´Estat espanyol.

Cal, en definitiva, que donem a la nostra cultura el valor que ha de tenir i no la menyspreem enfront de la cultura espanyola, ni tampoc en relació a la metròpoli barcelonina.

 (Publicat a DdM. Mecanoscrit, 29 de març de 2008)