pep rossello

Per paga, sempre es moren els millors. Un servidor, almenys, sempre trobo que quan se'm mor un amic, una personada estimada, és la millor: se'm passen pel cap un caramull de fills de puta la mort dels quals seria fins i tot benèfica pel món en general.

A mitjan matí m'ha sonat el mòbil. "En Manel és mort", m'han escopit sense més preàmbul que un augural "estàs assegut?". És molt fort. No me l'esperava la mala nova; en Manel havia arriscat prou, havia jugat fort darrerament, però jo donava per fet que tenia bones cartes. Algú li ha fet trampes.

Manel-Claudi Santos era un amant de les lletres; més enllà de la seva formació filològica, potser a pesar d'ella, era un lector compulsiu però selectiu, un crític dels de no fer concessions... I escrivia: servidor el vaig conéixer perquè escrivia. No record del cert les circumstàncies; del que sí estic segur és que va esser amb Jeroni Salom, que un temps feien com de parella de fet. Intel·lectual, vull dir. I segur que va ser Antoni Serra qui me'ls va presentar. Manel-Claudi Santos va guanyar una edició del certamen de relats breus de Diario de Mallorca, per davant d'un altre malaguanyat jove escriptor, Andreu Vidal. Arran d'això va iniciar una col·laboració que duraria un parell d'anys en el suplement Cultura del diari, que aleshores coordinava un servidor: mai no mancava el seu escrit setmanal, ja fos crítica literària estricta, ja comentari genèric sobre la nostra literatura, la nostra cultura, el seu feble present i futur...

Feia algun temps que el nostre amic s'havia apartat de la poesia. De fet, fins i tot havia repudiat el seu primer llibre, Rapsòdia nocturna, que curiosament el feu guanyador del premi Ciutat de Palma de l'any 1979. Potser va ser, precisament, el guardò el motiu fonamental del repudi.

A hores d'ara transitava pels camins de la narrativa, on es movia potser amb més llibertat, on podia donar sortida al seu sarcasme corrosiu...; mai no havia deixat de banda la seva passió pel cinema, al qual havia dedicat nombrosos escrits. Potser haurem estat en Jeroni i jo mateix els dos únics lectors dels seus darrers escrits, que ens feia arribar per correu-e; uns textos que anunciaven alguna cosa més, que ja mai sabrem que podia haver arribat a ser.

Ben segur que allà on sia que pugui esser, ja deu haver armat polèmica per qualsevol cosa. I serà mal d'aturar.