Administrar

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net

Miquel Barceló es mereix millors guies... i millors canonges

peprossello | 06 Abril, 2008 00:27

El diumenge, 8 d'octubre de l'any 2000, vaig publicar el primer d'aquests Mecanoscrit. El vaig titular "Ens cal Miquel Barceló" i feia referència, encara, a que no era més que un projecte que "tal vegada -escrivia aleshores- s'ha publicitat massa de pressa". En aquell moment vaig considerar oportú establir un auguri: "La magnitud de la proposta de Barceló em fa estar segur, digau-me malpensat, que s'alçaran veus, bé físiques, bé mediàtiques, en contra seva. Potser ben intencionades algunes, ben segur malèvoles les altres, les d'aquells que mai no poden consentir que es mogui peça si no la mouen ells, o la controlen."


Van passar set anys fins que la intervenció de Miquel Barceló a la capella del Santíssim esdevingués una realitat. I ningú no em negarà que es varen moure interessos, pressions, paranys que només cercaven enrarir l'ambient. Les veus s'alçaren i ara, que semblaven apaivagar-se, tronen les veus dels canonges de la Seu, per guies interpossats, menyspreant la tasca barceloniana a la capella.

Quan fa dos mesos es va anunciar la disolució de la Fundació Art a la Seu no em va semblar una bona notícia. Tot i que no he estat mai un entusiasta de l'entitat -tot i que, finalment, haurà estat determinant per la conclusió en positiu de l'afer-, em va semblar que la seva desaparició deixava orfe el retaule de Barceló; i quan dic orfe vull dir que, desapareguts el bisbe Ubeda i mossèn Pere Llabrés, ha restat en mans d'uns padrastes que no se l'estimen gaire.

S'ha de ser molt burro per fer les afirmacions que em sabut que senten els visitants de la Seu, explicades pels guies turístics. Costa de creure, francament, que aquests senyors siguin els autèntics autors intel·lectuals d'explicacions segons les quals la tasca de Barceló "hay gente a la que legusta y otros a los que no; lo importante es estar con la mente abierta, pensad en el Chiki Chiki..." Calen mes comentaris?

La persona de l'artista felanitxer no escapa de les crítiques -"populistes" segons els seus representants- dels guies, que blasmen la seva opció religiosa: "¡Ha puesto su imagen en el cuerpo de Cristo, y eso quedice que és agnóstico!" També és un egòlatra: "tiene cuadros en el Louvre, donde casi todos los pintores que exponen están muertos, así que tiene que tener muy poca modestia".

A un servidor, senzillament, tot això em fa olor de canonge. I sóc del paper que, encara que la Fundació Art a la Seu no existeixi, les entitats que n'eren patrones (Govern, Consell, Universitat...) n'haurien de dir alguna cosa oficialmente. Sabem que no podem esperar res del bisbe Murgui -caldria que la Conferencia Episcopal Española es pronunciàs al respecte-, però no ens podem quedar amb l'únic argument que exposava un guia assenyat: "Ahora, aunque no les guste, tienen que reconocer que es la obra más vista de Palma, y casi de Mallorca". Idò això.

 

(Publicat a DdM. Mecanoscrit del 5 d'abril de 2008)

 


General | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: Miquel Barceló es mereix millors guies... i millors canonges

    Idò a mi a mesura que passa el temps, més em desagrada l'obra d'en Barceló a la Seu. Pot ser el procés de creació va ser interesant, però el resultat és francament fred i decepcionant. Els vitralls son horrorosos i a la resta, tret de l'enginy i algun detall aillat no oi acab de veure ni unitat ni força. Es en conjunt d'una soletat enorme que no afavoreix gens ni mica a la seu. No critic Barceló, que és un bon pintor, però els dubtes que he tengut des d'un principi se m'accentuen cada vegada que vaig a la Seu. El temps dirà si aguanta o es farà més palesa aquesta impressió

    Josep | 06/04/2008, 01:09
  2.  
    Barceló a La Seu

    Una amiga meva, que fa de guia turística de manera esporàdica, m'ha comentat la polèmica dels guies arran l'obra de Barceló a la Seu. Jo no en sabia res, he estat els darrers quinze dies per N. Y. i Chicago disfrutant, entre d'altres coses, de l'arquitectura amb majúscules, sobretot a Chicago.
    Jo mateixa he fet de guia turística, fa molts d'anys, per pagar-me els estudis a la universitat.
    Record que hi havia guies excepcionals que alhora eren persones de grans qualitats intelectuals i humanes (per desgràcia la majoria d'aquests personatges són morts o jubilats), però n'hi havia molts d'altres que contaven batalletes semblants a aquestes que ara diuen sobre l'obra d'en Barceló. No hi ha res més agosarat que la ignorància!
    Pel que veig, la cultureta de bona part del col·lectiu de guies segeix, si fa no fa, tal com era els anys setanta quan jo hi treballava.
    Arran de la signatura, l'any 2002, de l'acord entre el pintor Miquel Barceló i la Fundació Art a la Seu per dur a terme la projectada intervenció artística a la capella de Sant Pere, vaig publicar un article a la premsa local en el qual, entre d'altres coses deia: "És d'agrair al bisbe Teodor, al capítol de la Seu i a les altres institucions la decisió que ha fet possible que aquest projecte hagi arribat a bon port.
    Com deia el professor i Crític d'art Giulio C. Argan, és just que cada generació afegeixi els signes de la seva pròpia història als del passat. Per això benvinguda sigui la intervenció del pintor Miquel Barceló, artista que ja ha entrat dins l'art universal".
    Per sort vam tenir un bisbe valent que va fer el que era normal fer en el passat: Cridar els millors artistes contemporanis a l'hora de fer intervencions a les catedrals, tal com va fer el bisbe Campins en cridar l'arquitecte Gaudí per a la reforma de la Seu.
    Es pot dir que, en general, al llarg del segle XX l'església no va tenir el coratge necessari per a cridar els artistes més actuals.
    Vam començar el segle XX amb la reforma de Gaudí, i el XXI amb la intervenció de Barceló. Miralles i Úbeda, dos bisbes valents i coneixedors de l'art del seu temps. Gràcies a tots dos!

    Carme Vidal | 13/04/2008, 20:41
  3.  
    Barceló a La Seu

    Una amiga meva, que fa de guia turística de manera esporàdica, m'ha comentat la polèmica dels guies arran l'obra de Barceló a la Seu. Jo no en sabia res, he estat els darrers quinze dies per N. Y. i Chicago disfrutant, entre d'altres coses, de l'arquitectura amb majúscules, sobretot a Chicago.
    Jo mateixa he fet de guia turística, fa molts d'anys, per pagar-me els estudis a la universitat.
    Record que hi havia guies excepcionals que alhora eren persones de grans qualitats intelectuals i humanes (per desgràcia la majoria d'aquests personatges són morts o jubilats), però n'hi havia molts d'altres que contaven batalletes semblants a aquestes que ara diuen sobre l'obra d'en Barceló. No hi ha res més agosarat que la ignorància!
    Pel que veig, la cultureta de bona part del col·lectiu de guies segeix, si fa no fa, tal com era els anys setanta quan jo hi treballava.
    Arran de la signatura, l'any 2002, de l'acord entre el pintor Miquel Barceló i la Fundació Art a la Seu per dur a terme la projectada intervenció artística a la capella de Sant Pere, vaig publicar un article a la premsa local en el qual, entre d'altres coses deia: "És d'agrair al bisbe Teodor, al capítol de la Seu i a les altres institucions la decisió que ha fet possible que aquest projecte hagi arribat a bon port.
    Com deia el professor i Crític d'art Giulio C. Argan, és just que cada generació afegeixi els signes de la seva pròpia història als del passat. Per això benvinguda sigui la intervenció del pintor Miquel Barceló, artista que ja ha entrat dins l'art universal".
    Per sort vam tenir un bisbe valent que va fer el que era normal fer en el passat: Cridar els millors artistes contemporanis a l'hora de fer intervencions a les catedrals, tal com va fer el bisbe Campins en cridar l'arquitecte Gaudí per a la reforma de la Seu.
    Es pot dir que, en general, al llarg del segle XX l'església no va tenir el coratge necessari per a cridar els artistes més actuals.
    Vam començar el segle XX amb la reforma de Gaudí, i el XXI amb la intervenció de Barceló. Miralles i Úbeda, dos bisbes valents i coneixedors de l'art del seu temps. Gràcies a tots dos!

    Carme Vidal | 13/04/2008, 20:41
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS