pep rossello

Va ser dijous passat, dia 10, a Barcelona, i per aquí ningú no en va donar notícia, ni abans ni després de l'acte. Són coses de la nostra cultura, que per compte de ser nacional cada dia sembla més provincialitzada.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, ha dedicat aquesta darrera setmana a recordar la figura de Jaume Fuster. La jornada central, la del dijous, va tenir lloc a la Biblioteca Jaume Fuster, de la barcelonina plaça Lesseps. A més d'una exposició bibliogràfica de l'autor de Tarda, sessió continua, premi Ciutat de Palma, per cert, hi va haver una lectura de textos seleccionats per Isidre Grau, a càrrec de l'actor Jaume Comas. Posteriorment, tingué lloc una taula rodona sobre la figura i l'obra de Fuster, en la que van prendre part alguns dels seus col·legues: Pep Albanell, Josep Gifreu, Jaume Pérez Montaner i Joan Solà.

  A Mallorca, és clar, ni tan sols va arribar la noticia. A qui pot interessar aquí un acte celebrat a Barcelona sobre un escriptor barceloní? Qui se'n recorda que Jaume Fuster estava casat amb una manacorina, Maria Antònia Oliver? O que vivien bona part de l'any a l'illa, a Biniali? Algú té present, deu anys després de la seva mort, l'estreta vinculació del novel·lista amb Mallorca, que convertí en escenari llengendari de, per exemple, L'illa de les tres taronges.

Jaume i Maria Antònia tenien bons amics a Mallorca. Jo els vaig conéixer gràcies a un d'ells, un de molt especial pel que jo sé, Antoni Serra. D'aleshores ençà vaig tenir algunes ocasions de compartir amb el matrimoni moments meravelloses, de conversa agradosa i interessant; a Jaume el trobava regularment a l'entrega del premi Ramon Llull, de l'editorial Planeta, que ell havia guanyat: acostumava donar-me un cop de mà, un xic d'informació privilegiada que em permetia avançar el resultat de la vetllada al diari...

Jaume Fuster va morir un 31 de gener, ha fet deu anys. Recordo perfectamente que, aquells mesos, tots estàvem pendents de Maria Antònia, que havia passat pels quiròfans perquè li posassin un cor nou. I mentre miràvem cap a ella, un maleït càncer se'n va dur Jaume en questió de setmanes.

  Només em queda un record material de les nostres trobades. Una foto feta un estiu, no recordo de quin any, en la qual se'ns veu a Maria Antònia amb cada un de nosaltres al costat; i na Blanqueta, agombolada per sa madona. La fotografia la va fer Francesc Amengual, que també ens deixaria el mateix 1998; està inclosa en el llibre Homenatge en blanc i negre. Memòria fotogràfica dels escriptors de les Illes, obra gegantina de Xesc, publicada el novembre de 1996. La imatge fou reproduïda amb un breu comentari de cadascun dels dos escriptors. "Na Blanqueta és la cussa més guapa de Biniali, els dos homes que tenc devora Déu n'hi do, i jo que estic al mig, què puc dir?", va escriure Maria Antònia. El seu company trobava que El clàssic diu que a partir dels quaranta anys fas la cara que vols. No hi estic d'acord".