pep rossello

Estava un servidor rumiant, aquests dies, sobre la figura de Francesc Aragó, prestigiós científic català, nascut a Estagell, una vila propera a Perpinyà, i el desconeixement que de la seva persona i obra es té a Mallorca -tret, potser, de la vila d'Andratx-, tot i haver estat hoste del castell de Bellver, on va entrar un mes i mig després de que en sortís Jovellanos, en circumstàncies ben diferentes i no exemptes de detalls curiosos. N'hauré de parlar amb més calma un altre dia. Pensava, emperò, que una de les figures cabdals en els treballs de medició del meridià de París, que serviria per determinar la longitud exacta del metre, no és recordat a Palma ni per un trist carrer. Una cosa duu a l'altra, i aleshores em preguntava què se n'havia fet de l'anunciada modificació de la toponimia urbana de la Ciutat, que Nanda Ramon va presentar com un dels seus primers objectius.

     I vetací que avui em trobo en els diaris una primera llista -no sé si és única- dels noms de Palma que, abans d'any segons la previsió, s'hauran modificat. El gruix de la relació -68 de 141 carrers- respon a l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica i afecten, per tant, aquells noms vinculats a la guerra civil i al franquisme. Així mateix, s'aprofita per denominar algunes vies de nova creació, per a normalitzar-ne lingüísticament d'altres i, en definitiva, per introduir alguns altres canvis que, per cert, no m'han fet el pes en tots els casos. La llista, en tot cas, mereix alguns comentaris.

He de dir, de bon principi, que m'han tocat en el viu de la meva memòria històrica, del meu personal patrimoni humà. I és que una cosa és estar d'acord genèricament amb la supressió dels noms lligats al franquisme, i altra ben diferenta és que esborrin del mapa el carrer on vas néixer i créixer. Encara avui recordo que, de menut, quan em demanaven on vivia, amollava allò que m'havien fet aprendre de memòria: "al carrer Alférez Oleza Gual, cantonada amb Teniente Escandell". Doncs ara l'alferes desapareix per donar pas a Guillem Cifre de Colonya. I bono, què hi farem.

D'entre els canvis que aficaria en el sac d'encerts, d'aquells recordatoris que ja tocaven, hi de posar en primer lloc, perquè hi he esmerçat esforços personals -per poc meritoris que siguin, enhorabona també a Antoni Serra-, la dedicatòria d'un carrer de La Vileta a Miquel Àngel Colomar: jo li hauria posat periodista, abans que poeta, però ja m'està bé.

La inclusió de topònims que reten homenatge a personatges contemporanis, alguns traspassats fins i tot no fa ni deu anys, planteja el problema de les distàncies, que fa que puguin plantejar-se algunes discrepàncies d'ordre ideològic o, senzillament, personals envers individus que hem conegut, de més a pror o de més lluny, en vida. Personalment, no dubto de l'encert de recollir els noms de, per exemple, el fiscal Miguel Miravet, la pedagoga Encarnació Viñas o el bisbe Teodor Úbeda; en canvi, mantindria unes certes reserves respecte de Josep Melià o de Margaluz, per posar exemples prou diferents que a parer meu haurien requerit d'un major temps de repòs, per considerar-ne amb més objectivitat els possibles mèrits, que sens dubte tenen, i contraposar-los als emperons. De la mateixa manera, em pregunto si éstà plenament justificada la presència de Fortunio Bonanova o de Frida Kahlo: els seus mèrits poden resultar indiscutibles, però la seva vinculació amb la ciutat s'hauria d'explicar amb pels i detalls.

Seguim amb el que un servidor trobo encerts del govern municipal i de la comissió que l'ha assessorat. És d'agrair l'increment de la presència d'escriptors i homes de lletres en general, amb l'afegitó que s'ha sabut rompre el nostre habitual aïllament provincià i recordar figures cabdals de la nostra cultura, amb indiferència del seu lloc de naixença: molt bé que es reti homenatge a Miquel Àngel Riera, Guillem d'Efak, Damià Huguet(*) (molt i molt bé), Miquel Dolç...; però també a Joan Fuster, Marià Villangómez, Palau i Camps, Pompeu Fabra o Rovira i Virgili. Tot això, al costat, per exemple, de Georges Bernanos, George Sand o George Orwell.

Hi ha, emperò, un capítol de discrepàncies: anècdotiques, algunes; pregones, les altres. Entre les primeres, no acabo d'entendre la modificació d'alguns noms que, a més a més, ja havien estat retocades no fa tant temps: és el cas, per exemple, dels carrers Convent de Sant Francesc o Convent de Santa Magdalena, que tornen perdre el recordatori als respectius edificis religiosos. O el carrer d'Arnau Rossiñol: fa molts anys, vaig viure un temps a Santa Catalina, just devora la plaça del Progrés, i passava sovint pel carrer Rusiñol, que durant molt temps -digau-me ignorant- vaig creure es referia a l'escriptor i pintor barceloní; amb el temps, el carrer fou normalitzat com Rossiñol i vaig pensar que, caram, resultava que feia referència amb la inevitable errada ortogràfica a l'ocell cantaire (Luscinia megarhynchos); però tampoc, va resultar finalment que el carrer recordava Arnau Rossinyol, crec que frare meredari. Doncs ara volen que el carrer torni a ser de Rossiñol.

Anem, emperò, als oblids (?) que em semblen imperdonables. Perquè es mantén el nom de Ruiz de Alda(**), un dels pares del feixisme espanyol? Encara fa por el nom de Friedrich Hölderlin? Perquè no s'esborra per sempre més la memòria del Caballero d'Aspheld, el militar que va dirigir l'ocupació borbònica de Mallorca que va significar la supressió del nostres drets forals, i se'l substitueix pel del duc de Rubió, lloctinent austracista de les Illes? No sé si h haurà ocasió que Aina Calvo i/o Nanda Ramon donin explicacions, però servidor els agrairïa. Respectuosament.

(*) Foto 1. Damià Huguet (Campos, 1946-96)

(**) Foto 2. Vista del carrer de Ruiz de Alda