El quadern d'en Pep-Joan Rosselló

      La revolta, inicialment estudiantil, als carrers de França era al seu punt àlgid; el 20 d'abril, dos dies després del recital de Raimon, es va suspendre el festival de cinema de Cannes. Però aquella primavera va marcar tambés les joves generacions europees (Praga), nord-americanes (assassinat de Luther King i del Bob Kennedy, moviments contraris a la presència militar a Vietnam, el atletes olímpics visualitzant a Mèxic l'existència del black power)... i d'alguna manera va arribar a l'Estat espanyol, tot i la fèrria censura i la repressió franquista. A l'Estat espanyol l'olla bullia d'una altra manera, però els universitaris es miraven en els seus col·legues francesos: hi va haver Facultats tancades, manifestacions espontànies, càrregues policials, expulsaren professors i alumnes...

  Mentre Massiel guanyava el festival d'Eurovisión -ara han descobert que amb vots comprats políticament- amb la cançó que no varen deixar que Serrat cantàs en català, Lluís Llach publicava el seu primer EP, amb quatre temes,  escrivia L'estaca. Així les coses, les forces opositores varen organitzar el recital de Raimon a la Facultat de Ciències Polítiques i Empresarials de la Universitat de Madrid. És ben curiós que una de les veus que més es recorden a Madrid, quaranta anys després, d'aquells dies de revolta, sigui la d'un cantant català de Xàtiva, que ja començava a tenir prou problemes amb les autoritats de la dictadura, i que havia obtengut majors reconeixements a França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Estats Units fins i tot. Aquell dia, al campus madileny es van reunir més de sis mil persones, que van trencar qualsevol barrera idiomàtica amb la coincidència dels afanys de llibertat. El recital va acabar en enfrontaments amb la policía franquista, i a Raimon li va suposar no poder tornar cantar a Madrid fins al cap de vuit anys, en un recital on va presentar, a més de temes lògicament desconeguts a la capital espanyola, la cançó 18 de maig a la 'Villa'.

Molt han canviat les coses des d'aleshores ençà. Raimon fa anys que va demostrar que la seva veu i la seva guitarra eren quelcom més que un crit al vent; va musicar Ausiàs March i d'altres autors valencians de l'edat mitjana, de la mateixa manera que ho feia amb els millors poetes catalans contemporanis i esdevenia, ell mateix, poeta.

  Aquesta setmana Madrid recordarà el recital de la facultat d'Econòmiques. Entre el dilluns 19 i el diumenge 25 s'han organitzat un seguit d'actes, taules rodones, col·loquis, exposicions..., i el dijous, 22, el creador de T'he conegut sempre igual o Diguem no tornarà a fer-se sentir a la capital que, el setembre de 1997, el va escridassar per cantar en català la cançó El País Basc, en el concert d'homenatge a Miguel Àngel Blanco.