És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net/
peprossello | 25 Maig, 2008 20:09 |

Després de la recollida de signatures vendrà, com sempre, la mateixa campanya acusant d'antidemocràtic el Consistori d'esquerres perquè no els ha consultat. És el mateix que està passant, en el cas de l'alberg de transeunts, entre alguns veïns-comerciants de s'Arenal, de Son Roca, del Molinar; o entre els comerciants del Born pel que fa a la Fira del Llibre... Sembla que ningú no recordi que la consulta als ciutadans la convoquen cada quatre anys; no dic jo que el govern municipal s'hagi de tancar a les propostes ciutadanes, cercant-ne el consens, però sense oblidar que l'obligacó de governar la tenen els regidors, amb la batlessa al davant, i que no són a Cort per a fer-se els simpàtics.
Enfront d'aquest joc pervers que algunes entitats ciutadanes estan sempre preparades a jugar, un servidor, en la meva condició de franctirador, de no adscrit a cap associació, però de ciutadà que m'estimo Palma i m'agradaria que deixàssim de banda definitivament el mal govern del anys del Partit Popular, intentant recuperar l'alegria de viure, la convicció de les coses ben fetes que van caracteritzar els primers anys del batle Ramon Aguiló -el millor que ha tengut la ciutat des de la guerra del 36 ençà-, vull aixecar la meva meu per defensar la gestió de persones com Aina Calvo, Nanda Ramon o Eberhard Grosske.
I no ho vull deixar en paraules al vent. He decidit reconvertir un blog, (http://josepjrossello.blogspot.com/) que tenia mig hivernant, i fer-ne una plataforma on tots els qui pogueu compartir aquests afanys hi deixeu el vostre comentari, la vostra adhesió, o els vostres desacords també... En definitiva, no deixem que siguin els de sempre els que diguin la seva: que no tenen més raó pel fet que cridin més.
Amb cinquanta anys acabats de fer, en fa trenta que intento exercir el periodisme amb un mínim de rigor; penso que no me n'he sortit del tot malament. Sóc català de Mallorca i independentista perquè m'hi han obligat. De jove em van dir que si als 20 anys no ets d'esquerres, és que no tens cor; i que si als 40 encara no t'has fet de dretes, el que no tens és cap. Des d'aleshores ençà m'he esforçat per fer la contra a la dita popular. La meva adreça-e: josepj.rossello@balearweb.net 
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dg | Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Vagi per dit que estic totalment a favor de normalitzar els noms de les nostres places i carrers, un acte de rentat de cara democràtic (tot i que el que Espanya necessita -o va necessitar al seu moment- és una ruptura total amb la dictadura).
Però hi ha una cosa del teu escrit que m'agradaria comentar .. com és això de que "la consulta als ciutadans la convoquen cada quatre anys"? Si alguna cosa ha de fer un executiu d'esquerres és cercar la participació ciutadana, engrescar, escoltar i donar pes a la ciutadania.
A lo millor és que la vida no m'ha donat encara les bufetades que fan falta per prendre un poc de seny, però continuo pensant que el poble és qui ha de decidir, i que això de la "democràcia participativa" on uns prenen decisions i als altres ens les toca empassolar no m'acaba de fer el pes. Política no és tirar el vot una vegada cada quatre anys.
P.D: Perdona que trii els comentaris del teu blog per fer agitprop, però és que fa molt que no escric al meu de collonades i en tenc com a "mono". Salut! ;)
Em preocupari, estimat Toni, que a la teva edat pensàssis d'una altra manera. Jo no sóc un gran amant d'aquesta democràcia formal que ens han bastit; ni d'enfora em fa el pes. Però a mi sí que els anys i les bufetades em diuen que cal fer servir-la per tal d'intentar canviar-la.
És evident que un ajuntament d'esquerres ha de procurar la participació dels ciutadans; però el que no pot fer és fer-los servir com excusa per no governar: ja està bé de tenir por a comandar. D'altra banda, és encara més discutible la representativitat de determinat col·lectius que s'aixequen com a portaveus de tots nosaltres, els ciutadans. A mi no em representa ningú més que aquells que jo ha elegit en votació democràtica, i malgrat no sempre em satisfan els més personals desitjos o necessitats.
Guarda't dels llibertaris de pa amb fonteta, que amaguen sota el vernís revolucionari la seva incapacitat de fotre res de profit.
Una abraçada.
Rera el populisme d'aquestes "associaciones" s'amaga la intenció de bloquejar l'acció de govern de l'Ajuntament i l'intent rude que aquest giri l'esquena a nosaltres, els seus autèntics votants, perquè els deixem de votar i torni a guanyar el PP.
Confiï que n'Aina Calvo tengui una mica de seny.
Crítica raonada a un eslògan desafortunat!
Aquests dies s’ha presentat a la premsa la campanya «Ara és la teva. Parla en català», promoguda pel Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. Ens alegram que aquestes tres institucions hagin decidit coordinar esforços. I ens agradaria poder felicitar-les pel bon resultat d’aquesta coordinació. Però, francament, vist el que es va presentar l’altre dia a la premsa i el que podem veure aquests dies pels carrers, ens temem que haurem de reservar la nostra felicitació per a una ocasió millor.
La campanya consisteix en una sèrie d’anuncis que es difonen a la premsa, a través de tanques publicitàries i mitjançant diversos productes de marxandatge (gorres, camisetes, etc.). L’eslògan central (i no sabem si únic) de la campanya és «Ara és la teva. Parla en català». És un eslògan que trobam poc encertat. I intentarem explicar per què.
La primera part juga amb el doble sentit de l’expressió «ara és la teva». Els ciutadans que pensam que, efectivament, el català és la nostra llengua entenem que el missatge que ens volen fer arribar és: «ara ha arribat la vostra oportunitat, el moment tan esperat de poder emprar el català sense entrebancs sempre que vulgueu». Però els mallorcalians no hem notat cap canvi significatiu que ens faci pensar que ara això és així. I, és clar, la realitat no deixarà de ser com és perquè un eslògan publicitari proclami com ens agradaria que fos. D'altra banda, què deu voler dir, aquest ara? Quina és la diferència entre ara i abans? Hi ha hagut cap canvi qualitatiu remarcable en la política lingüística del Govern de les Illes Balears, per exemple, que faci pensar que ara resulta més fàcil emprar el català que abans? O aquest ara vol dir, simplement, «ara que governam nosaltres, els qui defensam la llengua»? L'experiència d'aquest darrer any ens ha demostrat, ai las!, que el fet que governin els defensors de la llengua no és necessàriament una garantia de gestió política eficaç a favor de la llengua i dels qui la parlam.
L'altre sentit de l'afirmació deu anar adreçat a les persones que consideren que la seva llengua no és el català, sinó una altra. Els mallorcalians ens demanam com deuen rebre el missatge, aquestes persones? Si s’hagués expressat d’una altra manera, més com un oferiment a compartir, els qui parlen altres llengües podrien haver-se sentit convidats a incorporar el català al seu bagatge personal, al costat de l’altra llengua o les altres llengües que tenen per pròpies. En canvi, l’eslògan de la campanya («ara és la teva») sona tan impositiu i excloent, que sembla més aviat un intent d’intromissió institucional en la vida privada dels individus. Una intromissió que en el millor dels casos serà rebuda amb indiferència.
Però segurament la part més criticable de l’eslògan és la segona: «parla en català». El publicista a qui se li va acudir no degué passar de primer de carrera, perquè tothom sap que fa dècades que en publicitat s’evita expressar de forma imperativa el comportament que es pretén induir en els individus. Des del «Beba Soberano!», dels televisors en blanc i negre dels anys seixanta, al «T’agrada conduir?», dels nostres dies, la publicitat ha evolucionat molt en les formes i en la sofisticació del missatge. Sembla, però, que els caps pensants de la nostra política lingüística no han passat de les estratègies de màrqueting de fa quaranta anys.
En definitiva, molts de recursos malbaratats en una campanya de contingut i objectius poc clars, amb un eslògan desencertat i que dubtam que tengui cap efecte sobre el comportament dels ciutadans o sobre la seva visió de la nostra llengua. Segons com, de fet, que no tengui cap efecte és el millor efecte que en podem esperar.
(De Mallorcalia)