pep rossello

         L'obra de Neil Labute, saludat com a hereu directe de David Mamet, escriptor, director de cinema, dramaturg, és un prodigi de teatre de text, però a més ens arriba, directament des de l'Espai Lliure de BCN, amb una magistral direcció -un deu per Julio Manrique- d'uns actors que, a la vegada, broden cadascún dels papers. Marc Rodríguez és un noi (Adam) tímid, poqueta cosa, un pringat segons pròpia definició, que un dia coneix una estudiant d'art, Evelyn (Cristina Genebat), molt segura de si mateixa, que defensa les seves conviccions fins i tot amb un punt d'altivesa i que, a poc poc, va transformant Adam, que arriba a creure's el més guapo, el més interessant... però modificant de tal manera el seu tarannà que arriba a deixar de banda els seus millors amics: Tony (Xavi Ricart), un pinxo un punt cabronet, i la seva noia, Jenny (Mireia Aixalà), tota senzillesa i bondat fins al punt d'arribar a demanar disculpes per ser una al·lota normal.

Tot plegat, una reflexió en to agredolç, de tragicomèdia, sobre la manipulació de la persona, escenificada a més a més com una obra d'art. En aquest punt, per cert, reconomanaria l'obra a tots els artistes i crítics tan i tan moderns, els de la mort de la pintura, a metafísica de les instal·lacions...

A més a més, avui vespre jo, personalment, m'he enamorat: Cristina Genebat és, a més a més, una esplèndida actriu.