pep rossello

Avui me'n vaig a jeure amb la sensació d'haver tingut un bon dia. Per paga, no cada dia pots dir que has tingut dues alegries, dues satisfaccions. M'he reincoporat a la feina, després d'un mes just de baixa; no ho deia, emperò, per això, el de les alegries.

No. Però sí he anat al Born, a la Fira del Llibre, amb l'única intenció de veure i poder saludar Antonina Canyelles, que hi era signant exemplars del seu nou poemari, D'estructura circular. Feia vint-i-set anys que na Tonina i un servidor no ens véiem; d'ençà que li vaig fer una entrevista l'any 1981, quan acabava de publicar Patchwork, una artística carpeta de poemes amb il·lustracions d'Esperança Mestre. Ens havíem conegut un any abans, quan li vaig fer una primera entrevista per la publicació del seu primer llibre, Quadern de conseqüències. I no ens havíem tornar topar.

Jo he seguit la pista d'Antonina Canyelles i les seves noves obres i, ara fa poc més d'una setmana, vàrem parlar per teléfon. Ella em va trucar, per intermediació de la comú amiga Glòria Forteza-Rei, i vàrem quedar de veure'ns. Avui m'ha semblat un bon dia. I me n'he pogut anar del Born amb un llibre dedicat i el comrpomís d'una trobada in extenso per un dia d'aquests.

El capvespre, ja a casa un altre cop, m'he trobat un correu-electrònic de Llucia Ramis, una altra dona escriptora a qui tinc moltes ganes de saludar. Em comenta que ha llegit alguns comentaris dels que he dedicat darrerament a Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, una novel·la que em diu que va escriure per riure..., i jo n'he rigut més de dues troballes; però el llibre planteja força més coses que rialles.

Llucia em confirma que divendres també serà a Palma per signar llibres. Hauré de fer per veure-la.