pep rossello

Avui matí he fet comptes. Una capsa de CD gravables: 2,2¬; quatre llapis de memòria USB: 1,2¬; una impressora: 7,95¬; un MP3: 3,15¬; un escàner: 9¬; dos teléfons mòbils: 2,20¬; la gravadora CD/DVD de l'ordinador: 3,40¬. Tot plegat, i sense haver fotut res, m'he estalviat 29.1 euros, atès que totes aquestes andròmines ja les tinc -alguna ja demana la jubilació- i, per tant, no em sento afectat pel robatori digital, ui, m'ha sortit robatori on volia escriure cànon, que aquest govern progressista que tant miri per nosaltres ha aplicat sense efectes retroactius.

Tot això sembla un vodevil. La legislació no està a l'alçada, ni prop fer-hi, de la realitat digital que vivim cada dia. Encara ric recordant quan el jutge que va ordenar el segrest d'El Jueves, per aquell número on els prínceps Borbons espanyola feien brutorades, va dictaminar que s'intervenissin tots els exemplars i les planxes! d'impressió. El govern, com que no sap per on sortir-se'n, només se li ocorre apujar els impostos perquè els nostres creadors, pobrissons, no hi perdin cap cèntim. Em fa angunia pensar que la còpia que m'he fet, per dur-la al cotxe, del darrer disc d'Ana Belén -no puc evitar-ho-, que vaig pagar religiosament per tal d'estalviarme l'entrada, més de cinquanta euros, del concert a l'Auditòrium, que aquesta còpia, dic, faci trontollar l'economia domèstica del matrimoni San José-Cuesta.

Aquest cànon digital m'ha recordat la pretensió de Telma Ortiz, que vol que un jutge determini, preventívament, que cap dels mitjan que no li cauen en gràcia, la pugui fotografiar pel carrer. Com ho sap, vull dir, el govern, que jo faré servir l'iPod, o el meu resplendent Nokia N73 per copiar res? no se'ls passa pel cap, potser, que només els faig servir perquè fan pijo?

Tanmateix, i vista la suma que ens pot significar a cadascú, val més no fer-se mala sang pensant en els 117 milions que poden arribar a recaptar els pocavergonyes de l'SGAE, l'EGEDA i tutti quanti, i ens preocupem per possibles legislacions -que ja s'albira a l'horitzó- que volen retallar els drets individuals de tots aquells que feim servir la tecnologia digital per informar-nos, però també per opinar i trencar els canals ortodoxes de comunicació. Guaita que no ens vulguin posar filtres a Internet, regular la blogosfera, obrir-nos el correu electrònic...

Per cert, i parlant de la xarxa, un avís als navegants, sobre tot als joves periodistes que massa sovint volen suplir la seva mancança de memòria històrica amb el google. No sempre és exacte. Mirau que no us passi com  l'estimada col·lega Elena Vallès que, entrevistant l'amic Miquel Cardell en ocasió de la publicació del seu poemari Les terrasses d'Avalon, li comentava que "De su primer libro, Tebeo, a éste, se rastrean los mismos motivos (...)" La referència bibliogràfica que havia consultat la redactora s'havia engolit fins a quatre títols anteriors de Cardell, des d'aquell primer Elegia de grumers, publicat quan l'autor tenia tot just vint anys. Cal, doncs, filar molt prim.