pep rossello

Aquests darrers temps hem vist com dues notícies de caire econòmic i/o polític han volgut esser presentades com a esportives. O potser és que dues notícies d'àmbit esportiu tenen evidents implicacions econòmiques i/o polítiques.

  La suspensió de pagaments -concurs de creditors en diuen ara?- de l'empresari Vicenç Grande era quelcom que es veia venir, fins i tot pels qui no en sabem ni un borrall d'economia: massa diners i massa de pressa, massa totxos, massa finques, massa vivendes en un mercat que no ho pot absorbir... Per algun lloc havia de petar. Tanmateix, jo no passaria massa pena pel senyor Grande.

En canvi, n'hi ha que passen molta pena pel futur del RCD Mallorca SAD. Aquestes darreres sigles convé tenir-les molt presents: Sociedad Anónima Deportiva. Ja he llegit un parell de comentaristes esportius demanant que es deixi el Mallorca fora del paquet d'empreses de Grande, a l'hora de fer front al problema. La pregunta és perquè? Perquè, per cert, tanta angunia per l'equip de futbol, i cap per a altres entitats esportives menys mediàtiques, més modestes, que segurament poden desaparèixer si Drac els retira el suport?

Suposo que la resposta vendrà pel camí de la representativitat del RCD Mallorca, de les seves glòries, de tot allò que passeja el nom de l'illa per tot arreu, i bla, bla, bla. I qui ha dit que tots els mallorquins ens hi sentim identificats, amb aquest equip professional que, a més a més, és una societat anònima? Si els guanys se'ls reparteixen els accionistes, els possibles dèficits els haurem d'eixugar entre tots? No n'hi ha prou amb haver regalat el camp de Son Moix, que ells an volgut ONO, sense que ningú no ens demanàs parer?

A l'hora de posar ordre en les finances de Grande, sigui com sigui el procès, el primer que s'ha de tenir en compte és els seus treballadors, les petites empreses que ha subcontractat..., no fos que els deixàs amb el cul enlaire. I si cal retallar les despeses del club de futbol, que ho facin punyeta!

  La segona notícia és encara més escandalosa. Els mel·liflus opinadors del món del tennis s'han esgarrat els vestits perquè Rafael Nadal ara diu que no vol saber res d'un centre que s'havia de fer a Manacor; diu que l'actual Govern no acompleix els termes dels acords que va signar amb Jaume Matas. D'entrada, jo diria que bé que fa el Govern, a la vista dels grans projectes de l'ex president (Palma Arena, teatre de l'òpera, metro...)

Servidor m'ha quedat amb la impressió que la família Nadal s'ha vist venir que, un cop la primera fase del projecte tira endavant, les seves perspectives de negoci se'n poden anar en orris. I aquí pica.

  Evidentment, els comentaris són de l'estil com li poden fer això a Rafael Nadal, ell que és l'orgull de Mallorca al circuït internacional, ell que només ho fa pensant amb la seva terra... Ja se'n poden anar a pastar: en Rafelet només ho és quan passeja per Sa Bassa o per Portocristo. A la resta del món és Rafa Nadal, només parla català quan no li queda més remei, perd els papers quan és a la llotja del Santiago Bernabeu, sobretot si guany el seu Real Madrid, la seva pàgina web només es pot consultar en espanyol i en anglès... Vaja, que se'l poden quedar embolicat amb la bandera bicolor, amb toro incluït. I els cèntims que l'erari públic s'estalvia, que l'inverteixin amb el Fisiomedia de futbol sala, per exemple. O, millor, que el dediquin a les escoles..., però que no siguin privades/concertades.