Administrar

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net/

Sóc gilipolles

peprossello | 28 Juny, 2008 01:05 | latafanera.cat meneame.net

La sensació de ser una mica imbècil, de fer sovint el gilipolles, m'ha acompanyat gairebé des de l'adolescència. Abans, ni m'ho plantejava: estava per altres coses. Però, és clar ja se sap que un mateix no és el més indicat per jutjar-se, per definir-se..., i em quedava sempre amb el dubte de sí ho era, d'imbècil i gilipolles. Ara ja ho sé del cert; ho he aclarit aquests dies, gràcies a l'Eurocopa de futbol.

I és que si resulta que no t'agrada el futbol -el Barç és un altra cosa, més sentimental que no esportiva-, per tant no t'interessa gens ni mica aquesta competició europea, estàs fent l'imbècil quan expliques a tothom que et vol escoltar que no et sents identificar amb la selecció nacional, que en absolut et suscita cap mena d'empatia i que, fins i tot, et quedaries més a pler si guanyava qualsevol altra selecció... La turca o la russa, posem per cas.

Així i tot, la sensació de estar fent el pallasso no acaba d'arrelar: potser en faig un gra massa, penses. Aleshores és quan agraeixes que un expert en imbècils i gilipolles, com el senyor José Antonio Abellán, cap d'esports de la cadena COPE, et confirmi les teves sospites. Si la veu dels bisbes espanyols, en línia amb el millor discurs de Jiménez Losantos, et diu que si t'estimes més que guanyi la selecció de Russia, en comptes de la d'Espanya, definitivament ets imbècil, pallasso i gilipolles. Un home resta, així, molt més tranquil.

Tot té una explicació, tanmateix. Si un servidor, en el supòsit que m'interessàs el futbol, pogués aspirar a veure jugar la selecció nacional catalana, segurament no feria l'imbècil. Però aquesta selecció catalana no existeix i, per tant, m'és igual quina sigui la que guanyi el campionat, mentre no sigui la que precisament fa impossible -i esmerça esforços- que existeixi la meva selecció.

Ara, quan encara em retronen dins del cap els crits forassenyats d'Ejpaña, Ejpaña...!! només em queda pregar perquè diumenge no guanyin la Copa, perquè sinó no seran sofridors, menjarem banderitas rojas, banderitas gualdas, amb toros i toreros, fins que ens sortiran per les orelles, que anirem farts de tanta espanyolitat. Per favor, una mica de caritat, que només amb la semifinal ja em fa mal el cuc de l'orella. Ja sé que és de gilipolles pensar-ho, però que els déus de l'Olimp facin que guanyi Alemanya. Si és que no son tots ja, els déus, a la Xina dels drets humans.


Di(et)ari | Següent | Anterior | Comentaris (10) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: Sóc gilipolles

    Bon dia Don Pep. Vaig sentir s'altre dia un comentarista que criticava el senyor Urkullu o Carod diguent que si donaven suport a Rússia o Turquia queien en una contradicció llampant, perquè ambdues són potències opressores (una de Txexènia i l'altra del poble Kurd). Supòs que la idea d'una Espanya opressora és el que el mou a defensar la victòria de la Rússia exsoviètica o la Turquia de Gül i companyia, i ho respect encara que me paregui massa infantil.

    No trob que vostè faci el gilipolles ni l'imbècil, perquè a molts no mos agrada es futbol, un esport de masses que ja l'españolísimo Ortega criticava al anys vint i trenta amb molta raó. Per això (i per la parafernàlia manipuladora que duu darrera) no tenc res més que simpatia superficial cap a la selecció espanyola, la mateixa simpatia superficial que tenc cap al Mallorca. Quan un català fica la selecció espanyola a la semifinal o a la final, s'hauria de veure com la cosa més lògica del món, igual que si es tractàs d'un gadità o d'un asturià. Una vegada més la idea de "nació" es prostitueix amb caràcters polítics sense sentit.

    Vostè que desitja una selecció exclusivament catalana, creu que qualque mallorquí, eivissenc, menorquí o formenterenc hi voldria formar part? Me referesc a una selecció capaç de jugar competicions, i no només partits amistosos, com passa actualment. Sincerament no ho veig.

    Com no veig que per a defensar unes idees s'hagi de criticar i menysprear unes altres. Roger Garcia, ex del Barça, defensava una selecció catalana, jugant amb la selecció espanyola. Per ventura no és tan complicat d'entendre.

    Tant de rebuig cap a la resta d'Espanya potser és un dels causants del sentiment que vostè diu patir. I senyor Pep, si la cosa segueix com fins ara, pareix que li queden molts de dies de sentir-se malament.

    Salut!

    Eli | 28/06/2008, 12:28
  2.  
    Re: Sóc gilipolles

    Quan algú em tracta de senyor Pep, ja m'ha desarmat. I no dic res si el tracte és de Don Pep. Tanmateix, voldria insistir que el problema de fons, benvolgut/da (?) Eli, rau en el darrer paràgraf del vostre comentari. Vos parlau des d'un punt geogràfic des d'on enteneu el concepte "la resta d'Espanya". Jo no. Per a un servidor Espanya és un país veïnat, com ho són França i Andorra; amb la particularitat que Espanya –també França– exerceix des de fa segles un drets de conquesta guanyats amb les armes, que li permeten mantenir vers nosaltres una posició colonial inexplicable en el segle XXI. Salut i força!

    Josep J. Rosselló | 28/06/2008, 14:45
  3.  
    Re: Sóc gilipolles

    Idò he fet bé de dir-li Don Pep (ja Don Josep hagués estat massa). Som un lector habitual del seu blog, encara que no solc comentar, però les generalitzacions i menyspreus que pateixen persones de la resta d'Espanya me xoquen vinguent d'algú que reclama respecte per a les seves idees.

    Em resulta molt curiós que hi hagi gent que es sent com un estranger a sa terra, que veu Espanya com un Estat aliè, com França. Supòs que la opressió que aquest país li exerceix és lingüística, no sé si directament o indirectament (cap als catalanoparlants en territori francòfon).

    El què em passa quan llitgesc arguments d'intolerància i manca de sentit històric com l'espanyolisme imperialista o el pancatalanisme exclusivista, a blogs, premsa o inclús llibres de divulgació, és que veig que no hi ha voluntat de convivència, ni d'acord social. I això és molt trist.

    Esper que qualque dia desaparegui la frustració del l'imperi espanyol heretada del 1.898, perquè de ben segur que el radicalisme pancatalanista no trobarà arguments per a mantenir-se i trobarem el punt d'equilibri que tant mos costa de trobar.

    Salut i força!

    P.S.: M'és indiferent qui guanyi a l'Eurocopa, el que més m'angoixa és el sent demà haver d'engolir sa victòria o derrota a premsa i TV

    Eli (mascle de moment) | 29/06/2008, 00:27
  4.  
    seleccio

    No entenen res. Diuen que estan en contra dels nacionalismes i ells són més nacionalistes que ningú, i a més d'un tipus de nacionalisme expansionista, que vol engolir als del voltant.
    No entenen res ni en tenen cap ganes.

    Jesús M. Tibau | 29/06/2008, 19:30
  5.  
    Re: Sóc gilipolles

    Casualitats de la vida, avui acab de compartir complicitat amb vós al blog de Nanda Ramon (ens diran què passa amb l´emissora oficial que volen implantar als busos de l´emt?), i poc després un bon amic, comentant l´eufòria espanyolista desfermada, m´ha fet avinent l´enllaç a aquest post vostre. Em semblen molt interessants les observacions que fa n´Eli. Per a mi l´independentisme és un concepte dinàmic, no absolut ni inamovible. La història que arrossegam i la mentalitat espanyola majoritària sobre la naturalesa de l´Estat fa que, per a gent catalanoparlant i conscient dels seus drets nacionals com vós i jo, l´independentisme sigui com l´única opció que ens deixa qui ens ninguneja i, de fet, ens exclou. Però, tot i que la realitat social també és dinàmica, costa molt de canviar. I la que tenim és la que és. No tots els que estan cridant a hores d´ara pels carrers de tot Mallorca, són espanyolistes furibunds; de fet estic segur que n´hi ha ben molts que voten nacionalista. Vull dir que la conscienciació nacional de la nostra gent no és un repte fàcil (els obstacles són formidables) i, tal vegada ens ajudi a sentir-nos menys gilipolles? aspirar a fites més humils que no, ara com ara, a una independència quimèrica; quimèrica no precisament pels impediments legals, sinó per la falta de suport social.

    joan | 30/06/2008, 00:22
  6.  
    Re: Sóc gilipolles

    Estic ben d'acord amb vos, Joan, i en bona mesura amb Eli. Tenc escrit que avui sóc independentista perquè no m'han deixat cap altra opció. Tan de bo un dia pogués definir-me en altres termes.

    Josep J. Rosselló | 30/06/2008, 00:48
  7.  
    Re: Sóc gilipolles

    Bé, ja heu despertat del vostre somni delirant del catalanisme "per collons"... Milers d´espanyols als carrers de Catalunya, Balears i el País Valencià vàren celebrar el triomf d´Espanya a l´Eurocopa.

    Encara us queda molta feina de manipulació històrica i control mediàtic per a erradicar els espanyols i el castellà de Catalunya.

    La vostra frustració és la meva felicitat.

    paisse | 02/07/2008, 13:21
  8.  
    A paisse (potser voleu dir païssa?)

    Mirau, si vos sou feliç així, dono per ben patida la meva immensa frustració. Sou bo de conformar.

    Josep J. Rosselló | 02/07/2008, 16:41
  9.  
    Re: Sóc gilipolles

    No, no és païssa. No és cap error ortogràfic.

    El fet de no ser nacionalista ni catalanista no implica que no sigui capaç de parlar i escriure en català que, per cert, és també la meva llengua.

    paisse | 03/07/2008, 14:11
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS