El quadern d'en Pep-Joan Rosselló

He acabat de llegir, l'ha vaig acabar anit passada, Llibre de les revelacions, la novel·la de Pere Joan Martorell que és, podem dir-ne, el seu primer exercici narratiu de pes, més enllà de Nocturn sense estrelles i altres textos breus. He passat gust de llegir-la, que ja és més del que es pot dir de moltes novel·les que redolen pel món.    Llibre de les revelacions va ser una recomanació d'Antoni Serra. Jo me l'escolto molt, l'amic Serra, en parlar de literatura. Bé potser amb l'excepció de quan comença a lloar la narrativa avantguardista com a única literatura de veritat, o a fer el panegíric d'algun autor centre europeu, de nom irreproduïble; em ve ara al cap l'escena que vàrem rodar fa uns dies, del film El viatge vertical, d'Ona Planas, on férem un cameo: el personatge de Mendiola, ell mateix, li retreu que només cita autors estranys, per fer veure que llegeix "literatura farragosa". Ni fet a posta.
    Però Llibre de les revelacions és una bona recomanació. Conec Pere Joan Martorell des de poc abans que el nomenassin director general de Cultura i, malgrat el càrrec, em sembla un personatge força interessant; potser més per la seva tasca de regidor a Lloseta que no al Govern. Però això són unes altres cinc-centes.
    Literàriament, Martorell era fins ara un desconegut per a mi. El sabia autor d'un parell de llibres de poemes, amb un Ciutat de Palma inclòs; però jo no sóc lector de poesia. No habitual, si més no. Recordo, emperò, que vaig anar l'hivern passat, l'any passat de fet, a la llibreria Àgora, on la mestressa-llibretera Ramona havia organitzar la presentació del seu darrer poemari: Dansa nocturna, suposo que era. No sé si sou aficionats a aquestes reunions literàries: a mi no em fan el pes, les trobo avorrides i amb un cert aire de missa laica. Jaume Mateu es va esforçar, ens va presentar l'obra amb una anàlisi exhaustiva i rigorosa, però va acabar com sempre: llegint poemes. Si alguna cosa em posa més nerviós que llegir poesia, és que me la llegeixin: no suporto els rapsodes, deïdors em sembla que els diu ara el Cronista de la plagueta, amic estimat.
    Un servidor és lector de narratives. Pas un guster de conèixer històries on passen coses, on uns personatges fan la seva o es deixen dur pels esdeveniments, que de tot hi ha d'haver. Llibre de les revelacions és, precisament, la història d'Amador, un jovençà que es deixa portar pel destí i que, les poques vegades que prova de canviar-lo, l'esguerra.
    La novel·la té un parell de nivells de lectura, que es corresponen a parer meu a cadascun dels personatges. Especialment interessant m'han semblat els més descriptius, aquells que van estirant el fil de la història; i també quan la veu que parla és la de na Maria, enamorada d'un bergantell que no sap que vol en aquesta vida, que encara no ha aclarit ni la seva pròpia sexualitat, però que ja li ha fet un fill. La narració fluixeja en els capitols corresponents a les reflexions més íntimes de n'Amador, carregades de referències literàries, de cites exhibides com a arguments d'autoritat, que no saps si són de l'Amador escriptor novell o del Pere Joan novel·lista encara tendre.
    Tot plegat, emperò, ben recomanable i una invitació a esperar noves entregues de Martorell, que ben segur té molt que explicar encara.
    I com que no tot han de ser recomanaciones del mestre Serra, per una vegada i sense que serveixi de precendent, m'he deixat seduir per les llistes de llibres més venuts i he començat El noi del pijama de ratlles, la versió catalana que Empúries ha editat de l'irlandès John Boyne. Pinta bé.