Administrar

Josep-Joan Rosselló, periodista

Un estofat així com un servidor el faig

peprossello | 13 Maig, 2009 01:25 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Suposo que no són hores, però fa deu minuts he deixat a punt el dinar de demà: un estofat de vedella. És un guisat gens complicat de fer, però que vol temps, foc suau i paciència. I si hom ha de compatibilitzar la feina, la vida social i les tasques casolanes, algunes han de rossegar o fer-se a aquests intempestius horaris.

    Però ara que encara és calent, i per acabar d'agafar son i plegar, us en dono quatre pinzellades. Jo faig l'estofat –com tots els cuinats que ho demanen– en una olla de fang, comprada en aquest cas recentment, a la darrera Fira de Marratxí. No hi valen, doncs, ni vitroceràmiques, ni induccions, ni punyetes...: vol foc.

    La carn pot variar, normalment no es fan servir les de més qualitat, sinó aquelles que amb la cocció L'estofat, acabat de fer.necessària sortiran prou tendres, i que en canvi mai no ferieu servir en una planxa o graella. Avui he fet servir carn del garró de l'animal; la quantitat, variable i no us en donaré mesura exacta, com tampoc de la resta d'ingredients: el bon seny us farà veure el que millor convé.

    Bono, realment, he fet mig quilo de carn. Primer de tot, l'heu d'enfarinoar una mica i sofregir-la una mica en un poc d'oli –sempre d'oliva–, només el temps just perquè agafi una mica de color i perdi l'aspecte sangonós. Retirau els talls de carn i, si voleu, en el mateix oli –escolat per treure-li les restes de farina– feis un bon sofregit: una ceba ben picada, feta a poc foc fins que comenci a ser rossa; i afegiu tomàtiga capolada i sense llavors (no estigueu empegueits de fer servir conserves, si són de bona qualitat, per molt que sempre serà millor la de ramellet); deixau-ho coure fins que estigui confitat i, tot seguit, au!, a l'olla.

    Quan el sofregit comenci a fer altre cop xup-xup, abocau-hi la carn i patatons que haureu pelat abans, talment crus, en quantitat que jo procur sigui el doble que de tallades. Cobriu d'aigua o, millor, de brou i, en agafar el primer bull, abaixau el foc i tapau l'olla.

    En aquest punt, és l'hora de posar-hi sal, pebre negre, pebre vermell abundós i les herbes que us venguin de gust, sense abusar-ne: jo procur que no hi faltin el llorer, la farigola i una mica d'alfabaguera o orenga. També hi va bé una cabeça d'alls, sencera i sense pelar. Avui, a mitjan coure hi he afegit unes favetes tendres, però també podien haver estat pésols/xítxaros/estiragassons o, quan és el temps, esclatasangs.

    Ja només queda armar-se de paciència. Deixau que cogui a poc foc. Jo li tenc gairebé una hora, però no hi ha millor manera de saber si ja està fet que tastar-ho. I sobretot, no us allunyeu del foc, per allò de les lleis de Murphy: si s'ha d'aferrar, ho farà per descuit vostre. Bon profit!

Comentaris

  1. Jacks Sommersby
    Tastar, no provar

    A Mallorca, el menjar no es PROVA, es TASTA

    Jacks Sommersby | 13/05/2009, 07:30
  2. Josep-Joan
    Tastar

    Teniu tota la raó. Ni l'hora justifica semblant pobresa de llenguatge. Gràcies

    Josep-Joan | 13/05/2009, 09:46
  3. The Prowler
    Re: Un estofat així com un servidor el faig

    Bona recepta. Bona foto.

    Gràcies, don Josep-Joan, i bon profit.

    The Prowler | 14/05/2009, 19:54
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS