El quadern d'en Pep-Joan Rosselló

La comissió de Patrimoni dóna finalment llum verda al desmuntatge de les restes arqueològiques que destorben el ritme normal de les obres del nou hospital de Son Espases. Jo no sé del cert -de fet, sembla que ni els experts es posen d´acord- que convé fer quan, en una excavació, compareixen restes de valor indeterminat. No s´ha de fer, per descomptat, el que més d´una vegada s´havia fet a Palma: tornar-ho a tapar o treure-ho d´amagat.

    El cas de Son Espases ha tornat plantejar la discusió sobre què fer amb les restes arqueològiques, més enllà de preservar-les: s´han de mantenir al lloc de la troballa o, en canvi, s´han de moure i, per ventura, reconstruir-les o senzillament documentar-les.
    Tanmateix, el que més em crida l´atenció és el lloc on s´han produït els fets. El solar on ja s´alça el que ha de ser nou hospital de referència a l´illa, amb tota la polèmica que ha generat i genera encara. Un solar que, per exemple, ara resulta que encara no té unes connexions adients, ni les tendrà quan l´estrenin, sembla.
    En matèria de Patrimoni, la cosa ja va començar malament i les obres, sense l´obligada presència dels arqueòlegs. Com tantes altres vegades. I, és clar, des del Govern s´ha optat per fer servir el fantasma del desamparament sanitari per justificar les seves presses i les seves prioritats.
    Em pregunto què hauria passat, què hauria decidit Patrimoni, si en lloc d´un hospital estàssim parlant d´un aparcament subterrani; què haurien dit els socialistes des del Consell, si em comptes de ser els socialistes del Govern, hagués estat una consellera de Sanitat del PP, per exemple. Que no per tot es pot aplicar la doctrina del País Basc, la del govern de concentració nacional.
    La teoria dels organismes públics no essencials ja em va sorprende fa una setmana, quan Gesa va tallar el subministrament elèctric de l´Escola Superior de Disseny, al·legant que no ho és, d´essencial. I clar, si resulta que un centre d´ensenyament no és un servei essencial, ja podem aplegar. Que ho és, doncs, un carril bici?
PD. No hauria trobat exagerat que la notícia de la mort de Xesca Ensenyat hagués merescut el mateix tractament que la de Benedetti. Tots dos tenien, per cert, una història al moll de Pollença.