El quadern d'en Pep-Joan Rosselló

Deixem les coses clares des d'un bon principi: sóc alcohòlic rehabilitat i fumador empedreït; i des de aquesta experiència trob que la nicotina resulta força més adictiva que l´alcohol. Altra cosa seria entrar en consideracions sobre quina de les dues drogues mata més i més aviat, i servidor no m'atrevesc a fer al respecte afirmacions categòriques. Això, emperò, no m'ha fet mudar de pensament: no m'agrada que em prohibeixin aquelles coses sobre les quals crec que només he de decidir jo; no m'agrada que em vulguin pendre el pèl. I m'indignen, sobretot, els distints arrasadors, la hipocresia social.

   Perquè una setmana sense fum? No en tenen prou amb el que fins ara han aconseguit? I perquè no una setmana sense alcohol? Seria ben legítim demanar als polítics de ca nostra, que prenguin envers el consum d'alcohol mesures semblants -perquè no les mateixes?- a les adoptades pel tabaquisme. Què ho fa que el consum de begudes espirituoses estigui ben vist socialment, mentre que els fumadors som uns pobres però menyspreables pàries, uns empestats?
   La resposta a parer meu és prou senzilla. Tristament senzilla. Hi ha massa interessos econòmics en joc i això fomenta la hipocresia social. Com és pot parlar d'una cultura de l´alcohol, o afirmar amb pretensions científiques que el vi no ho és, d'alcohol, sinó que és un aliment. Tot plegat, així es justifiquen els legisladors que no s'han atrevit, ni aquí ni a nivell d'Estat espanyol, a fer una llei que pugui protegir i evitar el consum entre menors d'edat, el segment més feble i el que experimenta increments més preocupants... Però no cal amoinar-se, perquè una copeta de vi és bona pel cor i, a més, la selección nacional, la roja, està patrocinada per una popular marca de cervesa.
   Els que fan fum són els comerciants del Born. (És de veure les voltes que hem de fer per lligar dos temes que no s'avenen ni per casualitat.) És el fum que els ha pujat al cap i els fa creure's superiors a la resta de ciutadans. Cada any han de sortir amb els seus planys contra la Fira del Llibre, com si la trobada fos l´origen de tots els seus mals; com si no fossin ells, en bona mesura, els responsables de que el ciutadà hagi donat l'esquena al Born. Cal recordar que era un passeig viu quan hi havia restaurants i cafès i un quiosc; quan la gent hi podia fer alguna cosa més que mirar mostradors que estan a les fosques o barrats, opacs. Sort, tanmateix, als llibreters.