El quadern d'en Pep-Joan Rosselló

Despusahir vaig esser a la inauguració de l´exposició Barceló abans de Barceló 1973-1982. Vull dir, doncs, que vaig veure moltes cares conegudes, moltes més que em resultaven perfectament indiferents, tot d´autoritats locals... i poques obres d´art; no perquè no n´hi hagués sinó perquè, en aquestes ocasions també, els arbres no deixen veure el bosc. O deu ser el bosc que no deixa veure els arbres?

      Conversant un momentet amb la regidora Nanda Ramon, em deia que aquesta era una exposició necessària, que "s´havia de fer". Jo vaig pensar que, com a mínim, per a ella sí que ho deu esser: la Fundació Pilar i Joan Miró no està, a parer meu, en disposició de fer moltes més coses amb o sobre Barceló i, en tot cas, la mostra llueix força en el migrat panorama expositiu que enguany presenta el Territori Miró.
       Però no tinc tan clara com els seus responsables la peremptorietat de l´exposició. Si més no, tinc els meus dubtes fins i tot sobre la conveniència de mostrar tot el que està exposat a So n´Abrines. Segurament és cert que el material que ens presenten pot explicar, si més no en part, la trajectòria, l´evolució de Miquel Barceló Artigues fins arribar a ser senzillament Barceló; des de les capsetes de Cadaverina fins a Kassel. Però tampoc no ens hauríem d´enganar, perquè les provatures jovenívoles d´un geni no deixen de ser això, provatures jovenívoles.
       Certament, repassant la feina feta durant els anys de referència pel pintor felanitxer, hi trobam peces que auguren el gran artista que serà -personalment pens amb les capses que comentava, o en els primers llenços de dimensions considerables, els retrats, els detalls zoomòrfics...-, però així mateix hi ha exercicis que trobo que poden embullar més que aclarir, sobretot els qui no coneguin la seva trajectòria prou bé. Tanmateix i en el meu cas amb aquestes reserves, una recomanació: visitau l´exposició i, si potser, completau la visita amb els textos del catàleg, que sí són força eficaços per establir-ne el context.
       Una postdata. L´altra nit, a Son Boter, vaig sentir comentaris que em fan pensar que el projecte d´ampliació de Moneo no concita unanimitats en el si del patronat de la Fundació. Potser en sentirem a parlar ben aviat.