És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també pels qui no la comparteixen, ara no mirarem prim!
No sé com anirà, a partir de dijous de la setmana que ve, això de la Palma Thursday Night Fever -prodigi d'originalitat, el del dissenyador de la campanya-, però trob que és la primera vegada en molts anys que els comerciants de Palma presenten una iniciativa que no sigui contrària al interessos dels ciutadans, com a tals i com a consumidors. I val a dir que tampoc no és que estigui pensada per a nosaltres, els palmesans -ai, com grinyola-, però tampoc ens va directament en contra.
La decisió de mantenir oberts els negocis de l'oferta complementària fins a mitja nit és una bona decisió. Diuen els diaris que va dir el president d'Afedeco, Bartomeu Servera, que pretenen acabar amb la idea que "Palma és morta a partir de les vuit del vespre". Servidor penso que amb el que s'ha d'acabar és amb la realitat que Palma és morta a partir d'aqueixa hora; i això, no només els dijous, sinó cada dia: els dissabtes, fins i tot més prest; els diumenges, gairebé tot el dia. Els comerços del centre de la ciutat, veritablement, hi poden fer molt en el canvi; l'experiència ens diu que el ciutadà respon sempre massivament a les invitacions a esser pels carrers, a comprar -o si més no, mirar- sempre que se'ls dóna ocasió. Aquesta possibilitat, sumada a l'oferta de restauració existent i a una continuïtat setmanal de la Nit de l'Art, pot arribar a ser quelcom més que una anècdota.
Caldran, emperò, alguns retocs a la iniciativa comercial, anar polint a parer meu alguns defectes que té. Per exemple, és evident que els empresaris no ho plantegen pensant en el ciutada ni en la ciutat, sinó en la seva caixa, que en aquests temps va magre. I això, segurament, és un error perquè qui realment pot donar vida continuada a Palma, finalment, no són el turistes ni els passetgers de creuers, sinó els residents. Si el projecte mor amb l'estiu i no passa d'un dia a la setmana, no haurà servit per res; potser perquè els comerciants s'enganin a ells mateixos.
El sector de la restauració no ha de menester cap campanya: amb crisi o sense -o fins i tot, més amb crisi-, jo veig els restaurants plens nit rere nit i fa temps que no he aconseguit seure a taula un diumenge si, prèviament, no he reservat taula. Ni dic que siguin tots, ni per tot, però potser tot es redueix a una política de preus més intel·ligent, que com en tantes altres coses no pensi només en el guany d'avui, sinó en la pervivència en el temps.
Si a tot això s'hi afegeix la possibilitat d'entrat en una galeria d'art o un museu -ja s'ha vist- la cosa pot funcionar i tendrà a més el suport institucional que, en el cas de l'Ajuntament de Palma per exemple, ja sap que és omplir les vetllades estiuenques de propostes d'oci. L'aspecte qualitatiu, ja l'aniran polint.
Preguem, doncs, perqué tota aquesta febre nocturna dels dijous no quedi en això, una febre passatgera; que pugui atreure els visitants, però no només; que s'encomani a més gent i que pensin que a l'hivern també hi pot haver oferta, tant parlar de l'estacionalització. Tot plegat, que no tenguin raó algun botiguer aficat a columnista que, agorer com ell tot sol, ja ens anuncia que la iniciativa arriba tard. Més val tard que no mai, i mal no en pot fer, em penso.
(Publicat, en versió escurçada, a Diario de Mallorca, el 3 de juliol de 2009)