El quadern d'en Pep-Joan Rosselló

El pla E, o com sigui que es diu, aquesta milionada de cèntims que Zapatero ha donat als ajuntaments perquè se'ls gastin abans d'acabar els anys, haurà significat, en més d'un cas, un autèntic disbarat: és allò que passa quan s'ha d'invertir un pressupost sense haver-lo paït, sense una planificació prèvia, en un perillós dit i fit en definitiva.

A Joan Alcover hem vist com aixecaven totes les vorerers i com creixen a l'ample d'una manera clarament innecessària, segons l'experiència que ens donen dècades de viure-hi. De moment, les places d'estacionaments als carrers s'han vist reduïdes en un nombre que sobrepassa de molt el cinquanta per cent. Així, fins i tot als qui volem una ciutat que no visqui retuda als cotxes particulars, sinó més pensada per al vianant, ens plantege un dubte que no és senzill de resoldre: què en feim dels cotxes que ja hi ha i que, a més a més, majoritàriament són l'eina de feina de gents de les classes menys afavorides, les que ni tan sols poden llogar una plaça d'aparcament a preu de pis de ministra socialista.

No fa gràcia veure que, en tot aquest procés de canvi viari, no són precisament els vianants els més afavorits, sinó els ciutadans que per una raó o altra volen desplaçar-se en bicicleta. Són aqueixos que, segons els convengui, passen de conductors a vianants; que tant els és, en un moment donat, circular pel seu carril bici o per la voravia; que quan els veus venir no saps si els has de cedir el pas o possar-te a cobro perquè no t'atropellin...

Tanmateix, la darrera malifeta a Joan Alcover -no és el primer carrer que la pateix, ni prop fer-s'hi- és la substitució de les voreres. Ja no és només que les hagin aixamplades innecessàriament: també estan substituïnt les pedres vives que fins ara les delimitaven per vulgars peces de formigó, sense caràcter, sense continuïtat... Què se'n fa de les valuoses peces que fins ara hi havia? De moment, només en resten testimonis com el de la fotografia, un oblid suposo... No vull haver de recordar que és ben sabut que hi ha molts xalets, escampats per Mallorca, on s'hi han fet construccions diverses amb pedres d'aquest origen; i no són propietat, els xalets, de cap dels treballadors que fan les síquies i aixequen les voreres. Suposo que ningú no en donarà cap explicació, però no per això deixaré de plantejar l'interrogant: perquè la substitució? què se'n fa de les pedres substituïdes? quina destinació tenen? on van a parar i sota el control de qui?

Una pedra oblidada, just a la vora de la nova vorera de prefabricat. Perquè?