Administrar

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també pels qui no la comparteixen, ara no mirarem prim!

De patrimoni, molt parlar-ne...

peprossello | 09 Novembre, 2009 19:44 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

PATRIMONI m.: cast. patrimonio.
|| 1. Béns que s'hereten o passen de pares a fills; béns que posseeix algú com a propietat privada. Dels tres fills féu hereu la hu de ço que havia en Alemanya de son patrimoni, Muntaner Cròn., c. 32. Quan a l'aministració de nostre patrimoni, Ordin. Palat. 10. Lurs patrimonis | per los fills venen, Spill 9893. El reial patrimoni: els béns que són propietat de la família reial. El patrimoni de sant Pere: les terres que el Papa posseïa a Itàlia.
|| 2. fig. Conjunt de qualitats o béns de l'esperit. Com sia patrimoni de sa ciència girar es tacons, Roq. 11.
    Fon.: pYt~imTni (or., bal.); pat~imTni (occ., val.).
    Var. form. ant.: patremoni (Llull Blanq. 77); patrimonii (doc. a. 1237, ap. Rev. Biblgr. Cat. iv, 27); patremonii (ibid.).
    Intens.: patrimoniàs; patrimoniet.
    Etim.: del llatí patrimonium, mat. sign.
 
Després de veure el que estam veient aquestes darreres setmanes, hom pensa que potser la clara definició que dóna el diccionari Alcover-Moll de la paraula patrimoni no és tan neta. També és vera que la precisió dels mots, la seva simplicitat semàntica es perden en passar per les mans dels juristes, que tenen l'estranya virtut de baratar-les en complexes, abstruses, incomprensibles.
 
A tots ens ha quedat molt clar, per exemple, després de l'entrada de les forces d'ordre públic al casal de Can Salas Menor, que la família Matas-Areal té un petit patrimoni, encara que sigui de bijuteria: només els bòtils de Vega Sicilia ja fan un capital. Clar que patrimoni, així entès, també ho serien els bitllets que han desenterrat per Son Banya, o aquells del jardinet que estaven estojats dins una llauna de colacao.
 
Els homes (que sí, que ja ho sé: ...i /les dones) tenim el costum d'embullar troca, i ara parlam de patrimoni sense voler referir-nos als bens que passen de pares a fills, ni molt menys a les qualitats de l'esperit. En parlar, per exemple, del patrimoni historicoartístic, ja hem begut oli. En aquest punt ens topam amb el problema que s'ha d'establir què és patrimoni i, sobretot i pitjor, qui ho ha d'establir.
 
Aquests dies tornam estar que si sí i que si no, amb l'esbucament de Can Ganxo, unes cases de Cala Tuent construïdes quan ni aquí ni enlloc es parlava de domini públic, ni hi havia llei de Costes, ni segurament Demarcació. Per cert, que no m'explic encara com es pot fer una llei de costes des de Madrid, que molt litoral no tenen... Can Ganxo, emperò, no ha interessat a gairebé ningú, tret de a l'amo. Per això no es patrimoni i sí ho és, en canvi, una caserna de carrabiners a la Colònia de Sant Jordi, que ha fet que arribassin al cel els crits i plors dels salvadors del patrimoni. ¿Perquè volen esbucar la casa de Cala Tuent o les dels Capellans, a la platja de Muro, i ningú es planteja fer-ho amb els vells i monstruosos hotels de la Platja de Palma i tants d'altres indrets de la costa mallorquina, un patrimoni natural fet malbé per negocis particulars?
 
El drama és que després, fins i tot quan hom aconsegueix una declaració oficial de patrimoni, que això és realment la dels BIC, ningú no te n'assegura la pervivència. Fa pocs dies vam saber que la Casa Casasayas, un magnífic exemple de modernisme, que a més fa de mirall al Gran Hotel, està en pèssimes condicions de conservació. Segurament perquè els propietàris -una nissaga d'inqüestionable fervor envers la nostra cultura i el nostre país- no hi poden fer més. Els que sí hi podrien fer més, en canvi, no tenen cura ni dels monuments que han declarat bens culturals per la seva protecció: l'edifici que l'arquitecte Josep Ferragut va projectar perquè s'hi ubicassin les oficines de GESA s'està podrint per dins i per fora, i ningú en té cura, emparant-se en un conflicte de propietats. Després, quan ja estarà fet malbé, tot seran planys però no servirà de res la seva teòrica protecció. M'estim més no pensar que algú està muntant una conxorxa precisament per això: per donar arguments als qui el volen enderrocat.
 
Tot plegat, i ara que estam en temps de rebaixes a l'erari, trob que no estaria de més que es replantejassin, per exemple, el pressupost de projecció exterior de la nostra cultura, i el dediquin a fer-ne alguna cosa concreta en favor seu. De la cultura.
 
(Publicat a IBdigital.net, el 9 de novembre de 2009)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS