El quadern d'en Pep-Joan Rosselló

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també pels qui no la comparteixen, ara no mirarem prim!

El vot de la ràbia

peprossello | 10 Desembre, 2009 19:39 | Compartir:

Fa un parell mallorquí de dies que m'estic rumiant l'article. Quan començo a escriure'l, és la matinada del dissabte al diumenge, i no sé del cert quan l'acabaré, tot i que estic esgotant el termini que tinc. Sortosament és un termini prou elàstic. Trob que és una sort que les circumstàncies, les coincidències o les meves pròpies mancances m'han mantingut al marge de la condició d'opinador de veres, dels que estan obligats a dir la seva un dia sí i l'altre, també. Em cal fer massa voltes a la qüestió, sigui la que sigui, com per poder fer un seguiment diari des d'una columna d'opinió diària.

 

En tot l'afer de l'actual crisi (no s'ha acabat, oi?), hi ha un aspecte que m'ha cridat enormement l'atenció des del primer dia: el paper del PSOE, el partit majoritari d'entre els que signaren el pacte de 2007. Em resulta sorprenent l'habilitat dels socialistes, amb la impagable col·laboració dels mitjans de comunicació, per descarregar totes les responsabilitats en els altres; com si ells fossin uns sants varons, innocents en totes les malifetes que estam veient, gairebé unes víctimes.

El president Francesc Antich, quan es decideix a dir alguna cosa (i mira que li cost, a aquest home, decidir alguna cosa), es permet dictar lliçons de responsabilitat, de compromís, i acaba proclamant un codi ètic contra la corrupció. Com si fos tan bo de fer, desterrar la maldat dels homes, amb un paper com mentres. Fins i tot el delegat del govern espanyol, Ramon Socias, aprofita la commemoració de la seva Constitució per impartir admonicions; ningú li ha recordat el nombre de dirigents socialistes involucrats en casos de corrupció a l'Estat espanyol, més de doscents, el nombre més elevat d'entre tots els partits polítics.

No vull parlar massa d'Unió Mallorquina. Trob que la mera relació dels seus dirigents emmerdats és fastigosament definitòria: Vicens, Nadal, Munar, Flaquer, Grimalt, Pascual... Són ells, és el partit regionalista el responsible autèntic de l'actual situació de crisi. Ells i la incapacitat del PSOE de prendre una decisió valenta, una decisió que els tregui del forat on estan enfonyats, aquell mateix forat on van caure en la primera legislatura que governaren i en el que es van enterrar...

Francesc Antich ho sap. Però li resulta més còmode carregar contra els seus socis del Bloc per Mallorca que no pas contra UM. El president socialista sap que ni el PSM ni Esquerra, ni tan sols l'histrionisme dels d'EU, podrien propiciar una situació que significàs el retorn del PP. A Unió Mallorquina, en canvi, tant li és mentre conservi la seva miserable parcela de poder, que li permet seguir funcionant com un club d'inversors, el que realment és.

El president Antich, ja que no ha pogut (no ha sabut?) aconseguir en solitari el nombre suficient de diputats per governar amb majoria, feria bé de no estirar massa la corda. La crisis no es tanca així com així, i molt menys amb un codi ètic que ningú no es creurà. Si no és una mica més concret en les seves decisions, el secretari general dels socialistes es pot trobar que, finalment, els seus socis se n'adonin que, tanmateix, en qualsevol cas la rendibilidad política és per al PSOE, per al Govern; aleshores, podria passar que -encara que s'aferrin a una cadira que és poder, però també té un valor en centims- es decidissin finalment per un vot que, si no és aquell vot de la dignitat de que parlava la setmana passada, sigui el vot de la ràbia continguda durant tant temps.

 

(Publicat a IBdigital.net, el 9 de desembre de 2009)

Mecanoscrit | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Presentació

Passada la barrera dels 50, amb el cos una mica rovellat i l'esperit i les ganes rejovenides, provo de viure sense molestar ningú i, sobretot, sense molestar-me per res que no ho pagui. Sóc periodista, d'esquerres, català de Mallorca i independentista perquè m'hi han obligat. Les meves adreces-e: josepj.rossello@balearweb.net/ josepjoan0@gmail.com

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Comentaris recents

Subscripció