És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també pels qui no la comparteixen, ara no mirarem prim!
Fa tres hores que ha començat el nou any, el darrer de la primera dècada del segle XXI, com passa el temps. Insistesc en la condició de darrer any del decenni, però com ja va passar en arribar el 2000 -tot i que en menor escala-, ja en vaig fart de llegir, sentir i veure als mitjans de comunicació el resums informatius corresponents al canvi de dècada. Que no, que començarà l'1 de gener de 2011, de la mateixa manera que el segle XXI no va començar fins l'1 de gener de 2001. Com l'odisea a l'espai, que se'ns ha quedat com tantes altres coses: congelada, obsoleta, inexistent...
No faig comptes fer un balanç personal exhaustiu de l'any, tot i que no ha estat dels més corrents que he viscut. No és cada any, per exemple, que et foten fora d'una empresa de forma improcedent; de fet a mi mai no m'havia passat -bé, ni de forma procedent-, i han
hagut de passar vint-i-un anys perquè l'empresa trencàs la meva relació laboral amb Diario de Mallorca. La sentimental, diguem-ne, allò de sentir els colors que es diu en argot futboler, només em pertany a mi i no me la treu ningú.
Tot plegat, m'ha permès donar un nou rumb a la meva vida, dedicar-me a un aspecte informatiu que mai no havia abordat. I fer encara coses noves de trinca, als cinquanta-un anys, no està gens malament. Per cert que coses noves, coses d'aqueixes que mai no havia fet i fins i tot mai no havia pensat fer, que em pensava que no les faria mai, les he fetes enguany. I ben de gust. He procurat, a més, xalar de tots i cada un dels moments alegres i prendre'm amb resignació els altres.
El que he tengut una mica abandonat ha estat precisament, aquest blog: l'activitat professional, les relacions personals -alguna, sobretot-, i especialment la irrupció a la meva vida del Facebook, m'han ocupat massa temps, que he robat a aquest racó on, des de que vaig estrenar-lo, m'havia proposat que fos el punt on dipositar les meves reflexions més tranquiles, més pensades, menys apressades...
Avui, com s'acostuma el dia de Cap d'Any, en aquesta hora gens inhabitual per a mi, faig propòsit d'esmena. Si no compleixo, aquel que trobi que pot fer-ho que m'ho retregui. Li ho agrairé. Que passeu un 2010 tant bé com podeu, o us deixin.
Molt d'anys i salut Pep
Salut i sort
La sentimental, diguem-ne, allò de sentir els colors que es diu en argot futboler, només em pertany a mi i no me la treu ningú.