El quadern d'en Pep-Joan Rosselló

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també pels qui no la comparteixen, ara no mirarem prim!

Si no tens TDT...

peprossello | 15 Gener, 2010 07:31 | Compartir:

El passat dilluns, dia 11, també va ser un dia històric per un servidor. És curiós amb quina facilitat convertim en història les fites més comunes, més vulgars... pel simple fet que en afecten personalment. Però, des del dia 11 de gener de 2010, estic sense televisió. Aparells, a casa n'hi ha dos, però només s'hi veu una brusca persistent o un retol que m'adverteix que el canal corresponent ja no es veu i que puc seguir, emperò, la programació per la TDT. El fet és que servidor, per raons personals que res tenen a veure en aquesta ocasió amb la meva habitual deixadesa pels afers domèstics, no me n'he preocupat ni d'antenes, ni de decodificadors..., i així, dilluns a vespre vaig haver d'optar per veure en vídeo Public enemies, amb un Johnny Deep post Jack Sparrow aficat en la pell de John Dillinger. Sense publicitat, com si fos La 1 de TVE.

No tenir televisió, emperò, em va donar per reflexionar una mica sobre aquest fenòmen TDT, a parer meu una presa de pel. Una més. No perdré ni mig minut en establir les diferències entre l'entorn analògic i el digital, sembla que indiscutiblement favorable al nou sistema. Però com que les nostres autoritats ens venen un abans i un després del dia d'actes, a partir d'uns determinats avantatges, sí que hi he estat pensant.
   
Els arguments que he sentit en boca, per exemple, del president Antich o de la consellera Costa, parlen d'un major nombre de canals per elegir -Antich ho considera sinònim de "televisió més plural"- i d'una millor qualitat tècnica, pel que fa a la imatge i al so. També se'ns explica que "ja no serem espectadors passius", volent suposar que "tindrem una major possibilitat de decisió per fer realitat els nostres desitjos", Pilar Costa dixit. En aquest punt em venen les ganes de riure, i pens que això no és res de nou, perquè de tota la vida l'espectador ha tingut la major possibilitat de decisió: apagar el televisor.
   
Parlem del nombre de canals, que passa en teoria de dotze a trenta-sis. D'entrada, no conec ningú que s'entretingui en veure, ni que sigui fugaçment, 36 programaciones de televisió. La suposició de que la quantitat es tradueix en qualitat és, senzillament, un insult a la intel·ligència; sembla mentida que no hàgim après res de la implantació de les televisions privades, que van trencar el monopoli de la TVE pública, però a canvi d'arrossegar els nivells de la programació pel fang més innoble. La seva suposada condició de servei públic, que és obligat més enllà de la titularitat privada, se l'han passada per l'entreforc. I ningú s'ha molestat a posar ordre, clar.
   
Tanmateix, el que més hi surt perdent amb aquestes innovacions és el país. I molt concretament, la llengua i la cultura del nostre país. Perquè, obviament, les noves cadenes són radicalment espanyoles; el nombre de televisions que emeten en català i es poden veure a les Illes, no només no augmentarà sinó que minvarà perillosament.
   
En definitiva, el resum que se m'acud, i que ni tan sols seria original, es conté en una sola frase que ja circula força per les xarxes: "Si no tens TDT, ...no saps que has guanyat". I no oblidem que llegir fa tornar guapos: tampoc és meu, sinó del Cronista Biel Mesquida, amic estimat.

 

(Publicat a IBdigital.net, el 13 de gener de 2010)

Mecanoscrit | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1.  
   Re: Si no tens TDT...

   Vist el panorama, no tenir TDT és una opció recomanable, si bé difícil de dur a la pràctica.
   El mal de la TDT està fet. Manquen canals en català, no tant per a la nostra generació sinó per als infants i joves.
   He publicat uns quants posts sobre aquest tema, i pens que é realment greu.
   Quins són els referents infantils i juvenils: Disney Channel i Clan TV.
   Bola de Drac ha passat a millor vida. Hanna Montana parla en espanyol. Això, que va més enllà de l'anècdota, ha fet molt de mal als nostres infants i joves.
   Som molt crític amb aquesta situació. No s'hi val allò de si no tens TDT, quina sort. La qüestió, majoritàriament, és: tens TDT i te l'empasses en espanyol!
   I això passa amb partits nacionalistes catalans amb responsabilitat de govern tant aquí com al Principat. Ens han colat aquest golàs, que ni el Barça de Guardiola.
   Ja veus que estic més encès que un misto.
   Salut

   Llorenç | 15/01/2010, 14:00
2.  
   Re: Si no tens TDT...

   I tens, Llorenç, més que raó per estar-hi... Personalment, i no sé si ha quedat prou clar, el problema més greu que es planteja és l'escandalós desequilibri entre els canals espanyols i els catalans. Les culpes se les poden repartir tots els socialistes: els d'aquí, els de BCN i els de Madrid...

   Josep-Joan | 16/01/2010, 20:03
3.  
   La conclusió

   La mateixa merda... però en digital.
   Entre videoclubs, descàrregues, videojocs i biblioteques fa prop de set anys que no uso un televisor per qualsevol cosa que no sigui mirar _la_ televisió.

   paurullan | 18/01/2010, 18:12

Presentació

Passada la barrera dels 50, amb el cos una mica rovellat i l'esperit i les ganes rejovenides, provo de viure sense molestar ningú i, sobretot, sense molestar-me per res que no ho pagui. Sóc periodista, d'esquerres, català de Mallorca i independentista perquè m'hi han obligat. Les meves adreces-e: josepj.rossello@balearweb.net/ josepjoan0@gmail.com

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Comentaris recents

Subscripció