Administrar

Josep-Joan Rossell, periodista

'Egosurfing', una novella potser

peprossello | 02 Maig, 2010 22:09 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Divendres a la nit vaig acabar de llegir la darrera obra de Llucia Ramis, per la qual li van donar el Premi Josep Pla d'enguany. En tancar el llibre, em torno a fixar en la portada, el fons negre sobre el que ressalta el color ataronjat del titular: Egosurfing*; i un subtítol en blanc, Una novel·la. Em fa pensar que potser el que podria semblar una obvietat pretén, en realitat, certificar una incertesa i esdevé, en definitiva, una excusa. Perquè l'estructura narrativa del llibre no és tan contundent com vol suposar l'asseveració de la coberta: Una novel·la.

Egosurfing és, en qualsevol cas, una historia. O mes d'una, però el fil narratiu primer és el que ens explica una anònima Jo, escriptora mallorquina de llibres d'auto-ajuda que signen altres autors, a més de transcriptora d'uns articles i memòries que ha escrit algú altre, en aquest cas n'Amadeu, un savi misantrop. La història explica com es veu embolicada en un incident,  una bossa d'escombraries que cau des d'un pis que ella va ocupar fa dotze anys i que deixa malferit en Teo, un insegur, inestable personatge a qui l'al·lota acaba de fer fora del seu pis, i de la seva vida, a més de dur-lo a la barra per violència de gènere. I com es veu embolicada perquè una periodista, una de les tantes que hi ha ara a les cadenes de televisió, s'inventa una història i fa seu el vell principi segons el qual no has de deixar que la veritat t'espatlli un bon titular…

Hi ha altres històries. La de na Frida i el programa de televisió en el que va participar amb el xicot; la de na Kate, una concursant del Big Brother britànic; la d'en Robert, un jove texà que escriu un blog que ret homenatge a Columbine… A un servidor m'ha agradat especialment la història de n'Andrea, la nina que quan sigui gran vol ser princesa, que li ha dit sa mare, una mare que és famosa. "La mare de n'Andrea és famosa perquè la primera vegada es va casar amb un torero i després el torero la va deixar i es va casar amb una altra dona, i el torero és el pare de n'Andrea, i també és famós, potser més que la seva mare, però no surt tant a la televisió. La mare de n'Andrea surt tots els dies a la televisió. N'Andrea també ha sortit a la televisió, però sempre amb la cara deformada. (…)" Tot molt versemblant, encara que sigui una novel·la.

El dia que Biel Mesquida presentava Egosurfing a la darrera Setmana del Llibre en Català, a La Misericòrdia, Llucia Ramis va explicar alguna cosa així com que, en aquesta segona novel·la havia fet un esforç per treballar més el llenguatge que no ho havia fet a Coses que et passen… Segurament és cert i, de fet, l'obra presenta un major cos literari, però trob que a costa d'una mica de la frescor que amarava aquella història de la noia de 30 anys que vivia a Barcelona…

En tancar el llibre, he engegat el Google i he cercat egosurfing; en total, m'han sortit en 0,26 segons 29.300 entrades. Quan he teclejat "Llucia Ramis", el resultat ha estat: 132.000 entrades en 0,23 segons. Aleshores, no m'he pogut resistir i he egosurjefat; pel nom "Josep J. Rosselló", que és el que he fet servir més sovint professionalment, han sortit 43.600 entrades en 0,23 segons.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS