Administrar

Josep-Joan Rossell, periodista

De poc pa no se'n poden fer molts sopes

peprossello | 07 Maig, 2010 14:53 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Aquesta setmana va de batalletes, en el sentit més pejoratiu que conegueu del mot. Sortim a sessió doble diària de sèrie B; tot esperant el gran drama, o si més no una bona mostra d'alta comèdia, no passam de carrinclones pel·lícules de complement...

El primer intent no va arribar ni a batalla, segons que vérem dissabte passat. La santa aliança contra Aina Calvo semblava a punt, després de setmanes i setmanes de les falleres amonestacions de Rodríguez i les histèriques potadetes de na Cerdó, però els grans capitans feren anques enrere per raons que intentaren explicar però que gairebé ningú no s'ha cregut. A hores d'ara proven de fer-nos combregar amb roda de molí i que ens creiem que els seus desencontres neixen d'un major o menor compliment de les polítiques lingüístiques en favor del català. La normalització lingüística no interessa ningú, tampoc a Cort; bé, potser amb l'excepció de na Nanda Ramon i la seva personal guàrdia de corps. Els partits espanyols, els majoritaris sobretot, tenen molt clar quin és el seu electoral i que en poden esperar: la mateixa batlessa donava exemple, que encara l'esperen al Correllengua i ella era a inaugurar la Feria de Abril, amb tot de cases d'Andalusia i tinents de batlessa d'esquerra alternativa. Vull pensar que aquests no és una guerra perduda; però les batalles venen mal dades.

Un altre duel és el que s'inventaren els mitjans de comunicació entre el novaiorquès Lou Reed i els joves escocesos de Franz Ferdinand. Tanmateix, el guanyador de la suposada competició musical era a un altre lloc; a un lloc, per començar, digne escenari d'un concert que es vulgui vendre com a tal, l'Auditòrium de Palma. El cantautor Ismael Serrano va omplir de gom a gom d'un públic entregat, ja des d'abans que sortís a l'escenari, i que acompanyava les lletres, autèntics poemes, del madrileny. El concert tenia, a més, una finalitat benèfica. Poques vegades he pogut, com divendres passat, vanar-me d'haver encertat a l'hora de triar; potser perquè no vaig triar jo, m'hi dugueren. Els mitjans, amb la seva habitual perspicàcia, no li van dedicar més enllà d'un peu de foto.

No deixam l'escenari, perquè s'hi prepara, per molt que algun bocamoll vulgui treure-hi ferro, un conflicte per mor d'allò que mou totes les guerres: els cèntims. I és que la faràndula, en tenir una subvenció pública, ja estan més contents que un ca amb un os. Però també és sabut que a ca magre tot són puces; en temps de crisis, les subvencions escatimen i són molts a repartir. Així les coses, han començat a circular manifestos, cartes de protesta, escrits de rèplica, documents d'adhesions... amb tot un seguit de sigles –això sí que és una guerra– i acrònims que ens deixen despistats, als que en som una mica desintesos: mem qui és el guapo que distingeix entre l'ADEBAE o l'AAAPIB, que coneix la diferència entre l'ESADIB i l'ABETD... Ells sí, ells tenen clar  qui és qui i bé mouen els galindons per fer-se mútuament la guitza. Esperem que, finalment, no ho paguin els espectadors i el mateix teatre, entès no com a negoci sinó com a manifestació cultural.

(Publicat a IBdigital.net, el 6 de maig de 2010)

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS