Administrar

Josep-Joan Rosselló, periodista

El llenguatge, pobret, no és sexista

peprossello | 09 Agost, 2010 22:58 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Malalts i malaltes avançats i avançades amb suport psicosocial. L'equip d'atenció psicosocial que desenvolupa el programa per a l'atenció integral a persones amb malalties avançades de l'Obra Social la Caixa a les Balears ha atès 460 malalts i malaltes avançats i avançades i 609 familiars d'ençà que es posà en marxa, a principi del 2009. Aquests i aquestes professionals s'integren a l'hospital Sant Joan de Déu, però, a banda de treballar en aquest centre, també ofereixen atenció psicosocial a l'Hospital General, al Joan March, a Son Dureta i a Son Llàtzer.

(...)

 

L'Obra Social de la Caixa, mitjançant un concurs adreçat a organitzacions no lucratives, va seleccionar i formar 30 equips de suport psicosocials (EAPS), que des de gener desenvolupen el programa esmentat. Les organitzacions i fundacions que optaren al concurs estaven vinculades a hospitals i al tercer sector. Els equips, que treballen tant en l'àmbit hospitalari i sociosanitari com a domicili, són multidisciplinaris i estan formats per psicòlegs i psicòlogues, treballadors i treballadores socials, infermers i infermeres i també per voluntaris i voluntàries. Les intervencions dels nous equips ajuden a transformar l'experiència del i de la pacient i la família en moments difícils. La seva tasca consisteix a acompanyar les persones amb malalties avançades i ajudar-les a passar d'una vivència passiva d'amenaça i desintegració a una d'afirmació, valoració i culminació de la pròpia existència.”

Poc més o menys en aquests termes hauria estat redactada la notícia, apareguda aquest dimarts en el Diari de Balears, si la publicació hagués decidit aplicar la Guia d'estil de llengua no sexista redactada i editada pel Consell de Mallorca. Sé que en aquest punt hauré de donar per bones totes les acusacions de demagog que em cauran al damunt; però ja fa molt de temps que vaig decidir que no volia ser, per norma, políticament correcte. Sobretot en qüestions que tenen a veure amb l'idioma, no en sento cap necessitat.

No entenc, per tot el que fins ara he explicat, què té a fer el Consell de Mallorca en matèries lingüístiques. La primera pregunta que em faig és si era necessari regular l'ús d'un llenguatge no sexista a l'àmbit d'actuació de la institució; i, si ho era, no crec que fos el propi Consell l'autoritat capacitada per destriar-ne els termes: per això hi ha departaments universitaris especialitzats en la matèria. Potser el problema és que el corresponent departament de la UIB ja fa mesos que va dir la Sessió plenària del Consellseva respecte del llenguatge sexista; i és possible que els nostres polítics no hagin tengut coratge per enfrontar-se a grups com el Lobby de Dones (que, tot sigui dit, no representa ningú més enllà de les individualitats que l'integren), que ja va considerar mereixedor el departament de filologia del seu premi negatiu, el Cromanyó, pel referit dictamen.

És evident que els polítics estan per fer política, per administrar els bens públics –si pot ser, sense espoliar-los–, per legislar... Però enlloc diu que tot s'hagi de legislar: en matèria lingüístic, per parlar de polítics em vull remetre al disbarat històric que han anat construint al País Valencià... A l'hora de desautoritzar les entitats científiques, tot és començar.

El problema rau, a parer meu, en que són els promotors del sexisme lingüístic els que fan una lectura esbiaixada de l'assumpte. No és pot dir, com ho fa la punyetera guia del Consell, que “el masculí genèric ha invisibilitzat les dones al llarg de la història, perquè ja sabem que allò que no s’anomena, no existeix, no té entitat”; és un discurs que haurà deixat ben a pler qui l'hagi escrit, però no significa res a l'hora de la veritat. No seré jo qui ho certifiqui, emperò, sinó el departament de filologia catalana: “ (…) la ciència lingüística, basant-se en el concepte de marca, deixa ben establit que la llengua catalana i les altres llengües romàniques tenen un sistema gramatical en què la categoria del gènere constitueix una oposició en què un dels dos gèneres funciona regularment com a terme no marcat quant al sexe (l’anomenat masculí) i l’altre com a terme marcat (l'anomenat femení). Les prevencions contra el gènere no marcat vénen del fet que aquest gènere ha estat anomenat tradicionalment masculí, una convenció terminològica que en el parlar corrent i en l'àmbit de la lingüística es manté pel pes del costum, però que no lleva al gènere dit masculí la seva naturalesa de categoria comuna sempre que hom es refereixi a persones el sexe de les quals no es vulgui especificar. L'existència i l’ús de les formes no marcades de cap manera no pot ser considerat llenguatge sexista i llenguatge discriminatori, (...) Al contrari, les construccions que introdueixen artificiosament la segregació de gèneres en el discurs (per exemple, “els nins i les nines juguen plegats (i plegades)”) atempten contra el bon ús de la llengua, consagrat no només en les gramàtiques, sinó també en la nostra tradició literària, fins i tot en les obres que més conspícuament han expressat la necessitat d’igualtat entre dones i homes. Per altra banda, són habituals les incoherències en documents que alteren l’ús normatiu i tradicional del gènere quan es pot referir a persones. Aquestes incoherències poden arribar, fins i tot, a crear dubtes d’aplicació de disposicions normatives si l’intèrpret suposa que la segregació de gèneres s’hi introdueix de manera voluntària i significativa (per exemple “Convocatòria d’ajuts per a famílies amb nins i nines menors de tres anys”).

(Publicat a IBdigital.net, el 4 d'agost de 2010)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS