Administrar

Josep-Joan Rossell, periodista

La qesti independentista daqu, vista des dall (o dall vista des daqu)

peprossello | 10 Agost, 2010 00:11 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Els catalans de Mallorca, i en general tots aquells que, d'onsevulla estant, ens sentim ciutadans d'un Estat català encara inexistent, i en condició a més d'exiliats interiors, solem emmirallar-nos en el que s'esdevé a la Catalunya estricta, al Principat com sempre l'anomenam, en definitiva a l'avui comunitat autònoma de Catalunya. És un referent en molts aspectes, però sobretot en el que fa a la seva voluntat sobiranista, distant anys llum de la que coneixem a les Illes i d'altres indrets dels abans coneguts com a Països Catalans.
 
Poc a poc, des de les Illes tanmateix anam fent camí, amb tota la nostra voluntat –encertada o no– i malgrat els entrebancs i la impermeabilitat d'una ampla majoria social a parlar d'independència, sobretot si s'ensuma que el aires venen des de Barcelona. Siguem realistes, encara que això ens obliga a anar xino xano, més del que molts voldríem. És evident que, en trenta anys, s'han fet coses. Només faltaria. Però a l'enervant lentitud del nostre procés autonòmic –al cap i a la fi, dirigit sempre per partits espanyol(iste)s, entre les quals un PP que mai no hauria passat d'una mera descentralització administrativa–, s'hi ha afegit sovint l'exagerada prudència de les forces anomenades nacionalistes, sobretot en el períodes en que s'han vist coparticipant en les tasques de govern. Quan al Principat neixen les plataformes pel Dret a Decidir i comencen a tirar endavant mocions i consultes reclamant la independència, a les Illes neix un moviment que, sota el nom més poètic/menys contundent d'Avançam, promou mocions municipals en les quals reclama el dret a l'autodeterminació, sempre i quan s'atengui a la legalitat constitucional vigent. Aquesta flagrant contradictio in terminis –els moderns ara han descobert el mot oxímoron, que troben que fa més fi– s'explica només per un intent d'aconseguir que la moció tingués el suport del PSOE i fins i tot del PP, creant així una falsa imatge d'unanimitat.
 
De Mallorca estant, i suposo que des d'altres indrets, veiem aquests dies amb perplexitat, amb confusió i un punt d'irritació, el moviments que es produeixen a l'entorn sobiranista del Principat. A les Illes, hi ha molta gent que clama per la unitat de l'esquerra sobiranista (no és un problema d'eixos, és que dreta d'aquesta no n'hi ha) amb l'objectiu gairebé únic d'impedir que torni a governar el PP. A la Catalunya estricta potser no hi ha consciència clara de què pot arribar a ser i fer un govern del PP. És ben trist, però ni tan sols amb una finalitat tan clara i d'aquest nivell no hi ha manera d'assolit una candidatura única, o molt participativa si més no; i per part de partits que no estan gaire allunyats ideològicament.

L'aposta a Catalunya és molt més transcendent. Ens hi estem jugant, no el govern dels propers quatre anys, sinó el futur de la nació, que aquesta vegada sí sembla que pot viure un tomb fonamental, com es deslliurar-se d'Espanya per sempre més. Ens resulta molt fort, des d'aquí, veure com determinades persones fan un discurs reclamant la unitat dels independentistes i, posats a fer, creen un nou partit que estan convençuts que és l'eix necessari per tirar endavant tots plegats.

En tot aquest ball d'agrupaments i solidaritats, hi ha un aspecte més que des de les Illes a alguns ens costa d'entendre. Sembla que tots els mals de Catalunya dels darrers anys siguin responsabilitat d'Esquerra Republicana. Costa d'entendre, perquè certament ho veiem des de lluny, no hem gaudit/patit les polítiques impulsades pel Tripartit. El que nosaltres veiem és la tasca del partit republicà, tant en el Parlament català, com sobretot al Congrés dels Diputats espanyol i a l'assemblea europea, perquè és des d'aquests dues institucions que han fet feina pels nostres pobles, exercint una política realment de Països Catalans com no ha fet ningú més. Errors? Segur. Possiblement una mica més d'exercici d'autocrítica –que tampoc és el que fan els que se'n van per seguir dividint el vot– i no haver pres decisions quan era l'hora. Però, recordem-ho, avui per avui els únics independentistes que hi ha al Parlament són els d'Esquerra. Demà, ja en parlarem. Aquí i allà, que ve a ser el mateix.

 

(Publicat al Bloc Gran del Sobiranisme, el 10 d'agost de 2010)

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS