Administrar

Josep-Joan Rosselló, periodista

El darrer manuscrit de Bartomeu Mestre

peprossello | 19 Agost, 2010 21:29 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

El darrer manuscrit és la primera novel·la de Bartomeu Mestre. No és el primer llibre del felanitxer, i tampoc no estic molt convençut que sigui una novel·la. Posats a dir, ni tan sols el subtítol (La lluita d'un home contra la destrucció de Mallorca) em sembla del tot precís. I així i tot, escric aquestes línies perquè el llibre, que vaig acabar de llegir ahir mateix, em sembla absolutament recomanable.
 
La trama novel·lesca d'El darrer manuscrit és d'allò més simple i, a més, se'ns és desvetllada quasi totalment des d'un bon principi, atès que se suposa que estam llegint el testimoni que, com a testament, ha deixat un protagonista ja finat. Ens enfrontam amb el que podríem considerar una novel·la de tesi, en la qual el que importa no és tant la història en el seus detalls, sinó el marc geogràfic i històric en els quals es desenvolupa. L'escenari és la Mallorca dels anys primers del segle XX, i el seu desenvolupament fins al finals de la dècada dels seixanta. La història es centra en el desenvolupament i desmantellament de la xarxa ferroviària de l'illa, entesa com a símbol del canvi social, econòmic, polític i vital de tota una societat, de tot un poble.

El protagonista d'El darrer manuscrit, el seu suposat autor, és Macià Gomis Garcies, un manacorí que Portada del llibrelliga la seva vida al tren; un il·luminat que identifica el ferrocarril com a l'ànima de l'illa tal com ell l'entén, i rebutja tot allò que, a parer seu, atempta contra la pervivència d'aqueix tret identitari. Mentre ens va fent cinc cèntims de la seva vida, traçant un perfil biogràfic, psicològic, ideològic... aterridor, ens fa avinent com era la Mallorca en la qual va néixer i créixer, com els costums i tradicions, com el tarannà de la gent. I ens conta històries de contrabandistes, explica com es va estendre la xarxa ferroviària i, sobretot, com es va generar la conxorxa que la va esbombar. Macià Gomis té les coses molt clares, dins de la bogeria que domina la seva ment: tot el que ell viu de la vida del tren té a veure amb interessos espuris, de classes dominant forasteres en connivència amb una puixant pseudoburgesia de serveis que es configura a Mallorca.

Podrits doblers! Ho han contaminat tot! El capital és l'oli que unta les frontisses de la corrupció. No hi ha un pam de net. (…) El turisme ens ha canviat la vida. Els bons costums s'estan perdent. Les dones van a nedar mostrant la panxa, en bragues i sostenidors. La Setmana Santa s'ha convertit en una desfilada sense respecte a la tradició catòlica, a cops de flaix de les màquines fotogràfiques d'estrangers amb vestits de color, talment com qui va a veure passar el carro de la beat. Tot és venal. Com si Mallorca sencera fos una tómbola. (...)”

La defensa de la seva tesi (desaparició del tren=Mallorca a la venda) li permet a Bartomeu Mestre, tanmateix, desplegar tot un seguit de coneixements de la realitat social dels pobles de Mallorca, del Llevant especialment, de la seva història al llarg del segle XX. I d'altra banda ens aporta dades importants per saber com va anar lel recorregut del tren entre finals del segle XIX i meitats del XX, quan fou un signe d'excel·lència, de progrés, un eix vertebrador del territori, tot i les mancances que des d'un bon principi li feren patir aquells que ja pensaven en altres interessos.

Potser és un bon moment per deixar constància d'aquesta història de corrupció i especulació, perquè la tenguin presents les actuals generacions, que s'enfronten a la possibilitat de recuperar el tren per Mallorca, amb tots els beneficis que duu afegits. De Bartomeu Mestre hem d'esperar que El darrer manuscrit no sigui la darrera novel·la; tot i els emperons de deixar-se'n dur massa sovint per la tesi, demostra que té traça de narrador: és especialment elogiable l'esforç que haurà fet per construir un personatge tan diametralment oposat a tot allò en que ell creu, més enllà de la passió pel tren.

(Publicat a IBdigital.net, el 18 d'agost de 2010)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS