Administrar

Josep-Joan Rosselló, periodista

Dilluns, 30 d'agost. Dos anys i un dia

peprossello | 31 Agost, 2010 08:53 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

L'Home té molt clars els seus sentiments envers aquella dona. Ella també ho té clar, i l'Home ho sap; la dona li ho va deixar força clar ja fa temps. Això no suposaria cap problema si no fos perquè els sentiments mutus són contradictoris. Per a Ella no en són cap, de problema; l'Home, en canvi, fa un any que té el cap com una olla de caragols i els ànims ben embullats i, en tot cas, tirats pel terra.

Avui ha fet dos anys que es van conèixer, una nit tan xafogosa con la d'avui, típica vesprada de finals d'agost. Ella gairebé ni hi ha pensat; no almenys fins que ell li ha donat el present que encara ha tingut l'esma d'oferir-li, com a recordatori d'una data a hores d'ara perfectament oblidable, pensa l'Home. “No és res, un doi”, li ha dit quan li donava el petit embolcall, “només un detall perquè si, passant el temps, alguna vegada el veus recordis qui te'l va donar; i, al mateix temps, tan nimi com perquè si no el vols tenir present, per no haver-te'n de recordar, no et costi res desfer-te'n, llançar-lo senzillament”. Ella l'ha guardat. Tot un detall, ha pensat l'Home.

L'Home també ha pensat com és de curiós –no sap si curiós seria l'adjectiu– que, després de gairebé cinquanta de rutina, d'un no voler saber més del que ja saps, no experimentar res que encara no coneguis, només dos anys, vint-i-quatre mesos de no res, poden canviar-te totalment la vida, refer-te del tot, de dalt a baix... I, és clar, ara no sap si a partir de demà ha de seguir sent el que ha estat durant aquest petit parèntesi vital, o potser li convé més intentar retrobar el qui era fins aquell 29 d'agost, tot just ara ha fet dos anys.

Comentaris

  1. paurullan
    Serà el que surti

    Les relacions sempre ens deixen terriblement marcats. En realitat, si no ho fessin, és perquè han sigut relativament poc profitoses.

    No li donis voltes a com has de «dissenyar» la teva vida a partir d'ara. Sempre que jo faig la broma de que tinc dubtes si ser un monjo de clausura o un playboy tothom me contesta que he de ser el que me surti. Tant si forçam una postura com l'altre deixam de ser nosaltres.

    I no, no és gens «curiós» com t'ha donat la volta la vida. Podríem discutir que si la vida no ens fa voltes contínuament és que estam sobrevivint en mode automàtic, sense sentir ni experimentar cada dia.

    Deixa't de punyetes i viu la teva vida, no la del Pep amb aquella dona sinó la del Pep que s'ha aixecat avui.

    paurullan | 31/08/2010, 12:57
  2. Pepjoan
    Re: Dilluns, 30 d'agost. Dos anys i un dia

    Gràcies per la teva serena i "adulta" reflexió, estimat Pau!! Potser sigui la primera vegada que faig cas al consell de un jovenel·lo de vint i pocs anys! xDDD

    Pepjoan | 01/09/2010, 22:05
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS