Administrar

Josep-Joan Rosselló, periodista

Divendres, 17. Anades i vengudes a Calàbria, 166

peprossello | 20 Desembre, 2010 01:15 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

A les deu tocades, en Chacón i un servidor arribam a l'aeroport de Palma. Anam ben justos; bé, en realitat, fem una mica tard i na Maria Ferrer i en Joan Gaià ja esperen. Clar que, com era de preveure, més tard fa en Joan Lladó. Tanmateix, l'avió parteix d'hora i a l'hora prevista arribam al Prat. No fa gaire fred; potser una mica més aquí, a Barcelona, que no a Palma. En un tres i no res, el bus ens deixa prop del carrer Calàbria, on hi ha la seu nacional d'Esquerra.
 
Ha semblat que ens esperassin. Gairebé sense temps de saludar la gent, em veig assegut davant una pàgina d'Esquerra Nacional, la revista del partit, que ha previst per al proper número una informació de les Illes. La redactam, amb la supervisió d'en Lladó, i en Gaià fa l'apunt d'opinió. Sense adonar-nos-en s'ha fet l'hora de partir cap al restaurant on hi ha previst el dinar de Nadal dels treballadors d'Esquerra, que és el motiu real pel qual hem vingut fins a Barcelona. Bé, en el cas d'en Lladó i en Chacón, en realitat l'objecte de la seva estada és la reunió del Consell Nacional, que demà, dissabte, ha de considerar la tasca de l'executiva, les conseqüències dels resultats electorals i la decisió de Puigcercós de posar el seu càrrec a disposició del partit.

A l'hora del dinar, hem anat amb un grup de companys fins al carrer Mallorca, a La Fontana de l'Eixample, un local instal·lat als baixos d'un edifici modernista i que ha esdevingut un saló de banquets. L'àpat ha estat prou interessant: després de tastar una lleugera crema de bolets, el plat principal ha estat filet de vedella rostit molt en el seu punt, talment un rosbif, amb cebetes confitades i patates fetes també al forn. Els postres i el cafè, entretinguts amb les paraules de Joan Puigcercós i del secretari general, Joan Ridao, a més d'una representació de cadascuna de les taules, dels departaments de la maquinària del partit. Joan Miquel Chacón ha pres la paraula i li ha sortit un breu però abrandat parlament de suport, ànims i un visca Catalunya lliure.

Després del dinar, ha començat la meva particular odissea d'estar per casa. Us n'estalviaré els detalls, però la cosa ha anat així. Per anar al restaurant, havia deixat al despatx de la seu nacional on havia estat el matí la meva bossa de viatge, és a dir, l'ordinador, les mudes de roba, el raspall de dents i els estris d'afaitar, la meva particular farmaciola..., tot tret d'allò que sempre dic que un home mai ha de deixar enlloc: la documentació d'identitat, els diners, les claus i el tabac. Tant sort, perquè la seu era tancada amb pany i clau; bono, exactament amb set panys i claus, que deien les rondalles, i que avui dirien tot un sistema d'alarmes que fan impossible l'accés. Després d'infructuosos intents de trobar una solució, fins i tot una visita a la Fundació Irla, que té seu allà mateix i que sí estava oberta (hi era, amb només un parell de col·laboradors, en Puigcercós que m'ha obert personalment la porta i m'ha fet veure que no es podia accedir a les instal·lacions del partit), no m'ha quedat altra que partir cap a Valldoreix, cul batut i cara alegra, dient-me a mi mateix que bé podria passar una nit en aquelles circumstàncies, atenent que a més anava a ca uns amics. Quan he partit des de plaça de Catalunya, el termòmetre exterior del tren marcava 15º; a mesura que ens allunyàvem i ens acostàvem al meu destí, ha anat davallant fins que, en baixar a la meva estació, ja no eren mes que 4º. A les set i mitja del capvespre.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS