Administrar

Josep-Joan Rosselló, periodista

Balanç o prospectiva? Més val no haver de triar

peprossello | 31 Desembre, 2010 21:46 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Dia dels Sants Innocents. Deixant de banda la qüestió de la santedat, sóc del parer que amb els innocents passa com amb aquelles onze mil verges de santa Úrsula, que sembla que mai no van existir realment. I si n’hi havia, d’innocents, una passada per les eleccions catalunyeses els haurà curat d’espants; i els que no, han passat de l’estadi de la innocència a la beneitura, directament.
 
S’acaba l’any i les normes no escrites dels comentaristes i articulistes –del qual n’és patró, diuen, sant Joan Evangelista, que feia festa ahir, dilluns– assenyalen que toca fer article de balanç. O futurisme d’estar per casa, pensant en l’any que ve. Personalment, a hores d’ara, m’estimaria més no haver de triar per no prendre.

L’any 2010, que hauria d’haver estat l’any gloriós de l’independentisme català, ha resultat ser un desengany frustrant. La cosa havia començat bé, amb les consultes populars; la sentència del Constitucional espanyol, per esperada, en realitat donava ales als qui crèiem que la via autonomista és morta i la federalista, molt mal ferida: per això s’entén la manifestació del 10 de juliol. Però a partir d’aquí, les coses començaren a espatllar-se i ningú no ha sabut, finalment, canalitzar aquella milionada de persones cap a les urnes, el 28N. L’independentisme va perdre les eleccions en el Principat, no ens enganyem, perquè les xifres no menteixen.

Ara tot està en mans de CiU. És l’hora en que s’haurà de veure realment de quina pasta estan fets els seus dirigents, però també els seus afiliats. Si no hi ha canvis significatius, seran altres quatre anys perduts i una o moltes passes enrere. Més del mateix, ja no va enlloc.

Si optam per mirar cap endavant, ves per on, ens topam també amb una cita electoral. Les municipals, a la comunitat autònoma de Catalunya, poden suposar la consolidació del mapa electoral d’avui, o poden servir per modificar-ne elements substancials: el PSC i Esquerra Republicana, per exemple, si juguen el ser o no ser durant els propers anys.

Pitjor pinten les coses per ca nostra, per les Illes. Aquí, a més de les municipals ens trobarem amb les autonòmiques, en un moment complicat per a tothom. El PSIB-PSOE està condemnat pel seu propi sostre electoral a no arribar mai a la majoria absoluta amb només les seves forces; i, tot i que no està tan ferit com hi estava el PSC, arribarà a les urnes sense saber del cert com d’afectat es veurà per l’efecte Zapatero. A més a més, els que fins ara han estat els seus socis de govern no li ofereixen la garantia que suposà, el 2007, un bloc unitari; la divisió de l’esquerra nacional sembla no tenir solució i això deixa tots els partits amb l’espasa del 5% electoral amenaçant. D’UM no se’n poden endevinar els resultats, ni que farà amb ells siguin els que siguin.

Així les coses, no es estrany que es parli d’una victòria que retorni el PP al poder institucional de les Illes, amb indiferència dels múltiple fronts judicials que segueix tenint obert per suposades trames de corrupció. Tant s’hi val, sembla que diguin els votants illencs. I això, a més a més, quan l’ultradreta ha aconseguit fer falca en el partit conservador com mai fins ara l’havia tinguda, amb un extremat component catalanofòbic en perfecte sintonia amb el discurs que han fet des del Principat i el vist i plau dels jutjats especial espanyols.

Resumint: no us hi escarrasseu massa, passau un bon cap d’any i ja ho veurem que serà. Que qui dia passa, anys empeny.

(Publicat al BGS, el 28 de desembre de 2011)







Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS