Administrar

Josep-Joan Rosselló, periodista

Bon viatge, Carles

peprossello | 01 Abril, 2011 00:10 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

La darrera notícia "directa" que vaig tenir d'en Carles Canals va ser mitjançant el Facebook, ha fet tot just una setmana. Dijous passat, 24 de març, va publicar un comentari a un enllaç que jo havia penjat, on es reproduïa una al·lucinant entrevista d'un tal Esteban Mercer, suposat periodista de societat, amb dos frikis "hijos de papa". En Carles, circumspecte, me plantejava un interrogant que no vaig saber contestar i així li vaig dir: "d'on surten aquests 'oseas' maleducats que entrevista n'Esteban Mercer? Vull dir: els troba ell, són coneguts al nomenclàtor de Palma, estan afiliats des del bateig a qualque formació política gavinaire?", me demanava ell.

A servidor me costava poc entendre que en Carles m'hagués escrit, ja el dia abans, que "encara estic tremolant, minuts després d'haver llegit aquestes poca-soltades." Poc tenien a veure l'entrevista, els entrevistats ni l'entrevistador amb el concepte de periodisme que manejava el nostre col·lega.

Una setmana després d'aquest breu intercanvi de perplexitats, un missatge al mòbil i un altre al xat del Facebook m'avisen que Carles Canals és mort. La noticia no em soprén, n'estava al cas. Però em desperta la sensació de frustració i de ràbia que sempre em produeix una mort que me sembla injusta (n'hi ha de justes? possiblement, sí), perquè injust és que la biologia no respecti la intel·ligència, ni la bonhomia, ni l'edat, ni res de tot allò que esperam que sigui una successió lògica de les seqüències vitals.

En Carles i servidor ens coneixíem des de fa una vintena d'anys, dia amunt, dia avall. Era quan jo coordinava el suplement "Cultura" del Diario de Mallorca, començaments de la dècada dels 90 del segle passat. Record que fou Carles qui va contactar amb mi; i no record en quines circumstàncies ni condiciones esdevingué habitual col·laborador d'aquell paper que tantes satisfaccions ens va donar; una experiència que servidor no he repetit ni he vist repetir en el meu entorn més immediat.

Tampoc no arribàrem a ser mai amics. Altre cop les circumstàncies ens separaren i només en els darrers temps havíem tornat coincidir en el mateix diari, abans que ens hi desvinculàssim, o ens hi desvinculassin almenys en el meu cas. La nostra relació, en tot cas, sempre es va mantenir des del mutu respecte intel·lectual; jo record que la primera impressió que en vagi tenir quan ens vàrem conèixer és que era un periodista estrany. I tant que ho era: no és habitual el nivell de curiositat que manifestava, que escampava per tots els àmbits del coneixement. Així va anar acumulant una inabastable quantitat d'informació, la que fonamentava el seu criteri clar, contundent a l'hora que senzill en la seva lògica.

Ara tot s'ho ha endut allà on sigui que és. No crec que ens hi trobem mai, però per si de cas procuraré mantenir desperta una engruna d'atenció. Bon viatge.

Comentaris

  1. Cody Lioko
    A en Carles

    Em sorpren que afirmis que en Carles Canals era un periodista estrany, és que n'hi ha qualcún que no ho sigui? I em resulta més estrany encara que observessis en ell una curiositat tan desmesurada. L'esperit curiós és el que ens empeny a tots en aquesta carrera professional. D'en Carles jo recordo altres coses: la seva amabilitat pregona i els seu passar pel món amb un per favor i un moltes gràcies, que això sí és més difícil de trobar en la nostra professió. A mi si m'ha sorprès la seva mort, jo no n'estava al cas com tu. I em deman moltes coses, però tampoc les mateixes que tu, perquè les meves són qüestions més profanes. No entenc com va poder estar actiu fins el darrer moment, a través de les teves pàgines o a través del seu blog. I aquest fet, me'l mostra ara molt diferent a com jo el veia, tan arrupit de tot, fins i tot de la pròpia vida, amb una aparença tèbia, difuminada. Ara pens, que tenia més enteniment i més coratge del que ens va fer veure a tothom. Bon viatge, Carles, com tu dius. En això, sí esteim d'acord.

    Cody Lioko | 21/04/2011, 19:47
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS